No és certament avui un dia per a intentar esbrinar el Misteri de la Santíssima Trinitat, Déu u en tres Persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Ni avui ni mai. No ens trobam davant un problema. Si ho fóra, en l'època dels ordinadors que estam vivint, segurament ja l'hauríem resolt; com tants altres problemes que un temps semblaven misteris i que ara són a l'abast de tothom. Parlar de misteri no és un recurs fàcil per a donar resposta superficial a una realitat desconeguda, sortint per la tangent, com deim vulgarment. "Misteri", és una paraula sublim que expressa la liberalitat de Déu tot comunicant-nos qui és ell, la seva identitat més íntima. I aquesta intimitat d'amor no s'entén amb el cap sinó amb el cor.
A l'Antic Testament ja es menten aquestes tres paraules: Pare, fill i esperit, però en un concepte purament analògic i per intentar expressar la divinitat i les relacions que guarden amb ella les criatures i alguns homes qualificats. Així, Déu és anomenat pare com a principi i origen de tot el que existeix; el nom de fill, es dóna a aquelles persones constituïdes en dignitat, com a dirigents del poble: Reis, el Messies (alguna vegada). Fins i tot el profeta Osees dóna el títol de fills de Déu al seu poble. La paraula esperit s'utilitza per a expressar l'alè vital que informa totes les coses. Però mai les paraules fill i esperit s'identifiquen amb la divinitat.
Jesucrist és el qui revela Déu -el descobreix- com a Pare, Fill i Esperit Sant: tres persones distintes i un únic Déu vertader: Quan vindrà l'Esperit de veritat, vos guiarà cap el coneixement de la veritat sencera perquè ell no parlarà pel seu compte... Tot allò que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d'allò que és meu (Jn 16, 12-15). No és l'únic text on apareix explícitament el "Misteri". Entre d'altres hi trobam el moment del baptisme en el Jordà: Mentre Jesús és batiat, apareix l'Esperi en forma de colom, al mateix temps que se sent la veu del Pare: "Aquest és el meu Fill...". Altres moments Jesús parla de la seva igualtat amb el Pare i promet l'Esperit Sant com a consumador de la seva obra.
L'amor no s'entén; l'amor es viu. Més que intentar entendre-ho, el que cal és fer viu aquest misteri dins nostre. Viure profundament i sentir-nos immersos dins la divinitat. Sentir-nos una obra d'art d'aquest Déu que ens crea, ens restaura i ens infon constantment l'alè de vida del seu Esperit per donar-nos la convicció de la nostra pròpia identitat. Sant Pau ho expressa meravellosament als cristians d'Efes quan diu: Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist... Ens escollí en ell abans de crear el món perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls... Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist... En ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l'Esperit Sant promès. I l'Esperit és la penyora de l'heretat que Déu ens té reservada quan ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem alabança de la seva glòria (Ef 1, 3-14).
Donar glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, és viure conscientment el nostre baptisme en el Déu u i tri. Aquesta vivència donarà glòria a Déu, precisament perquè donarà sentit a la nostra vida.
