La fam i la set són una constant en el nostre món. Fam i set, que expressen tot el delit que té l'home d'omplir-se i saciar-se del més bell i sublim: donar sentit a la vida. I com més es proclama l'ideal de la "societat del benestar", sembla que construïm la "societat del malestar", perquè aquest ideal s'entén malament i aposta en tocam les conseqüències. Encara que es parli de "societat del benestar", aquesta es vol construir a base de la suma d'individualitats que "s'ho passen bé". I, la suma d'individualitats, mai no donarà el resultat d'un cos unit i compacte que es diu societat. Sempre seran individus on primarà l'egoisme personal: cadascú que s'espavili.
I per altra banda, mai s'ha parlat tant de solidaritat, de grup, de comunitat, de fer camí junts. Tanmateix no es tracta de parlar-ne, sinó de construir-ne. Construir-ne a partir d'aquell que perquè és per essència company de camí (viàtic) -el primer que s'ha fet solidari de la sort de l'home, Jesús- pot aglutinar els individus en comunitat, tot compartint (fer trossos) la seva individualitat. La mentalitat dels apòstols també era d'aquelles que no passaven més enllà del càlcul fred de la raó. La solidaritat no passava més enllà de la previsió humana i del "s'espavili qui pugui": Au!, Mestre, acomiadau la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les possessions del voltant i que puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat. Jesús, no necessita que li facin una anàlisi de la realitat. Jesús, el que vol, és que sobre la realitat es creïn solucions: Donau-los menjar vosaltres mateixos.
Es diu de la Mare Teresa de Calcuta -a la qual convidaren a prendre part en una convenció de la FAO (Organisme de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació) a Roma- que cansada de sentir parlar i d'exposar idees de com erradicar la fam en el món, sense arribar a conclusions concretes, s'aixeca del seu seien i als delegats dels països participants els enfloca: "Mentre vostès segueixen parlant de com aturar la fam, ara jo me'n vaig a donar dinar als pobres".
Posar en comú idees, si aquestes no són operatives, no porta enlloc. Les enciclopèdies n'estan plenes d'idees. Posar en comú, en nom de Jesús, tot el que som i tot el que tenim -ni que siguin només cinc pans i dos peixos- això si que és efectiu i eficaç. Els cinc pans i dos peixos eren el "benestar" d'un al·lot enmig d'aquella multitud (Jn 6, 9). No retenir aquell petit patrimoni i posar-lo a disposició del cor misericordiós de Jesús, encara que fos amb certa por, multiplicà aquell "benestar" de tal manera, que el benestar individual passà a ser benestar de la col·lectivitat. La vida, per Jesús, era el seu "benestar". Donant-la generosament, passà a ser vida per a tots. La participació del Cos i de la Sang de Crist, serà sempre anunciar la seva donació per amor. Participar en l'Eucaristia, en adoracions i processons... tindrà sentit si es tradueix en una actitud d'amor.
Per això Sant Pau recorda als cristians de Corint: Que cadascú s'examini a si mateix, abans de menjar el pa i beure la copa, perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del Cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemnació (1Co 11, 28-29).
