Diverses vegades Jesús parla dels escàndols i dels que s'escandalitzen. En l'evangeli d'avui hi trobam en Jesús un motiu d'escàndol en aquelles persones de cor estret, mancat d'amor i de misericòrdia; que una dona -¡i quina casta de dona!- tocàs voluptuosament el Mestre, i que encara hi consentís. Jesús sap qui és aquella dona, i sap perquè ho fa. Sap que és pecadora, i coneix els camins tortuosos pels quals ha caminat cercant amor i sols ha trobat una instrumentalització del seu cos i de la seva persona; però també sap que quan ha trobat el qui és l'amor i s'ha assadollat del seu perdó, s'ha sentit estimada i reintegrada dins el cercle de la societat com a persona i no com un objecte. La dona sap agrair el do de l'amor i hi correspon amb una acollida agraïda i servicial; cosa que les persones "dignes", com el fariseu, ho havia donat per escampat; ni la més mínima senyal de cortesia.
L'escàndol és la sorpresa en sentit negatiu que es produeix quan xoquen dues actituds oposades o simplement distintes. Hi ha actituds i costums que són fruit d'un moment i d'una època determinades, i altres que per la seva naturalesa i transcendència són permanents. A vegades no es fàcil discernir quines són les unes i les altres. I, a posta, s'ha d'anar molt alerta a escandalitzar o ser objecte d'escàndol. No hi ha dubte que espesses vegades ens escandalitzam mútuament; tot depèn de l'educació, de l'època, de la formació, de la cultura del lloc o del temps. Els costums culturals i tradicions solen ser els més afectats d'aquest conflicte intern que es produeix en observar trets o conductes sorprenents, per la senzilla raó de discrepar del que jo faig o del que jo pens. No seria la primera vegada que quan hom ha de fer un viatge a part o banda que qualcú el previngui d'allò que no ha de fer o del que ha de fer, de les paraules que ha d'evitar pronunciar o del número de besades que ha de donar a la galta, tot per no escandalitzar.
Jesús va viure també dins aquest àmbit on es barrejaven distintes maneres de pensar i actuar i, a posta, també ell va ser objecte d'escàndol, com també s'escandalitzava d'aquells que tot i tenint en les mans nit i dia el Llibre de la llei i dels profetes, encara no havien après l'essencial de la mateixa Llei ni dels profetes. I aquí, precisament, és on hi trobam l'element clau per a discernir el que són actituds incommovibles, d'aquelles que no ho són. L'amor i les expressions autèntiques d'amor: els valors de l'honradesa, de la tendresa envers els més dèbils, de l'educació, de la compassió, seran sempre fruit d'haver-se sentit estimat i perdonat, com aquella dona. El qui no s'ha sentit mai estimat, difícilment atorgarà amor, i sobre tot si aquest amor s'ha de manifestar en una actitud de perdó.
Finalment, també s'ha de dir, per a no caure en la hipocresia, que a força de veure escàndols tan repetits sembla que hom hi posi call i ja no s'escandalitzi de res ni de ningú, entrant en una dinàmica falsa de que "cadascú és cada qual"; i d'altres que professen una moral tan restrictiva que en un mateix tema central tan important com és per exemple la vida, s'escanyaran contra la pena de mort, però no tindran cap escrúpol a aplicar-la a traves de l'avortament o l'eutanàsia; o simplement davant casos d'explotació i d'injustícia passaran de llarg pensant: "és el seu problema".
