No és la primera vegada que una herència és font de disgusts, de desavinences i divisions entre germans. Sempre n'hi ha de més espavilats que es creuen amb més mèrits per a fer-se amb un patrimoni, deixant els altres amb el que es diu la "legítima"; el que mana la llei, perquè no queda més remei. Però, tot s'ha de dir, també n'hi ha que fan molts pocs mèrits per a merèixer un gest de gratitud de part de les persones majors, pares o oncles i ties eixorques. Però, a l'hora de repartir herència, volen justícia i equitat.
No poques vegades, sobre tot temps enrere, el capellà actuava d'àrbitre en aquests casos i tal volta l'assumpte es complicava més. Venia a ser com una continuació del que feien els rabins en casos semblants.
Jesús, rabí, mestre per excel·lència, trenca aquesta tradició tot donant a entendre que el seu judici no afecta tant a casos concrets com a una declaració de principis perquè l'home tengui capacitat de decisió per ell mateix, exercint així l'ús de la pròpia dignitat. I la declaració de principis de Jesús no són purament teòrics, sinó eminentment pràctics i que afecten al més íntim de la persona i de la convivència: la justícia, la pietat, la solidaritat fruit de l'amor; i en el seu aspecte negatiu, el no ambicionar la possessió de riqueses que sempre es converteixen en un ídol, i com a déu fals, en una trampa mortal.
La paràbola que narra a continuació, treta de la filosofia de la vida -l'experiència- n'és una confirmació. El càlcul i la previsió, de norma de prudència, pot passar a ser una locura quan hom deixa de demanar el nostre pa de cada dia per demanar i assegurar "el meu pa" per ara i per a d'aquí cent anys. És l'amuntegar riqueses fàcils, i no tan fàcils, dins la carrera política, empresarial o professional. Jesús parla de graners, perquè el gra, en una societat agrícola era la gran riquesa i proporcionava altres béns. Segurament avui ens parlaria d'immobiliàries, d'accions, de lletres del Tresor, de màfies... on els patrimonis (?) es poden comptabilitzar en mils de milions.
La insensatesa de que parla Jesús, és que un euro de més mai garantirà un dia més de vida. I, això sí, un euro de més amuntegat dins una caixa forta, serà un dia menys de vida pel pobre, el dèbil, l'oprimit.
"Pobre home!", -es sol sentir comentar en motiu de funerals- ara que havia tret el cap de l'aigua; ara que havia acabat d'arreglar la casa o la finca; ara que podia viure tranquil com un burgès (menjar, beure i no fer res), ara... s'ha mort. Ara, la riquesa acumulada serà font de conflictes, de bregues i de divisions. Trista herència!
Pel qui haurà acumulat riquesa als ulls de Déu: justícia, solidaritat, despreniment, col·laboració, amor, tot serà pau i concòrdia. Joiosa herència. La mateixa del Senyor.
