La por és patrimoni de la humanitat. I aquell que digui que no en té, no s'ajusta a la realitat. Hi ha gent que té por als esperits, als fantasmes, als morts... Però, permeteu-me que qualifiqui aquesta por d'infantil; és una por en lletra petita, pròpia de la immaduresa. És la por que en altre temps s'inculcava als infants per a tenir-los subjectes evitant-los caure en algun parany, fruit de la seva immaduresa.
La por és una cosa molt més seriosa i ella mateixa ja ens fa entendre que tot el que portam entre mans no és definitiu; es pot esfumar en qualsevol moment, tant si es tracta de béns materials com de béns de l'esperit. Uns per voler perpetuar el seu nivell de vida, que els sembla que els pot donar seguretat, altres, també per seguretat, conservar un grau de moralitat i de virtut que els costa tant o més que conquerir un nivell econòmic i social.
Jesús n'és conscient d'aquest estat en què ens trobam uns i altres. Respecte dels primers, diumenge passat el Senyor ja els deia: ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida (la felicitat). Respecte dels segons, ens insisteix que el Pare es complau en donar-los el Regne.
Tot i que Jesús pensa en la universalitat del seu missatge alliberador (anau per tot el món i predicau la bona nova), res més lluny que intentar identificar universalitat amb grandesa i espectacularitat. Pot ser ens falti un treball de desintoxicació per a no confondre els termes que sovint ens poden donar una sensació de fracàs.
Les paraules de consol i de coratge no tingueu por, van adreçades al petit ramat que, fiant-se del Pastor, han fet una opció lliure per anticipar des de la fe (això és fiar-se) la fruïció del regne promès. Petit, que també en aquest cas no és sinònim de privilegiat ni de fracassat. Simplement petit, com ho és el gra de mostassa, la porció de sal, o l'espipellada de llevat que es posa dins la pasta.
El goig del seguiment de Jesús no pot estar lligat a les grans manifestacions de religiositat, que no sempre són manifestacions de fe. Cap element extern és causant de la més íntima felicitat. Fins i tot per un pur principi psicològic mai cap element extern dóna l'equilibri afectiu i emocional. Si el cor està ennuvolat fins lo més bell sembla gris.
El goig i la felicitat del creient està en la certesa que és el mateix Senyor qui es posa l'indumentària de l'esclau i comença a servir, als seus pobres, que s'han fiat d'ell, una bona mesura d'amor, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar.(Lc 6, 38).
Simplement cal estar a l'aguait del pas del Senyor per a obrir-li la porta. El cor, més que un sedàs per barrar el pas del que hi entri, serà sempre un filtre del que en pugui sortir (Mc 7, 20).
