Aquesta festa de la Mare de Déu, que enguany s'escau en diumenge, tradicionalment és coneguda amb diverses denominacions: la Mare de Déu d'Agost, la Mare de Déu Morta, Dormició de la Mare de Déu, l'Assumpció de Maria. Totes aquestes denominacions ens porten, però, a la contemplació i veneració d'un únic misteri. El del traspàs de Maria d'aquest món al Pare. Tot i que aquest misteri no fos proclamat "Dogma de fe" fins l'any 1950, la tradició cristiana, la "memòria col·lectiva", il·luminada per la Paraula de Déu, ha vinculat des de sempre aquest traspàs amb una acció extraordinària de Déu: el retorn definitiu al si del Pare sense "experimentar la corrupció del sepulcre", de tal manera que, forma part de la gran trilogia mariana, amb els misteris de la "Concepció Immaculada" i la dignitat de "Mare de Déu".
Ja sé que la comprensió del misteri s'escapa a les estructures intel·ligibles de l'home, i que a vegades la formulació es pot interpretar com una elucubració mental dels grans pensadors de l'Església. Però si creiem en el nucli fonamental de la nostra fe: un Déu a prop de l'home, i en concret de l'home dèbil, pobre i senzill, aquestes característiques es troben en aquella dona, que com a úniques credencials per a sentir-se estimada de Déu, sols pot invocar la feblesa i el no res de la seva condició humana: La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaventurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
L'exaltació de Maria és l'exaltació de tot el que en aquest món porta les mateixes característiques que ella, tan poc valorades i tantes vegades menyspreades en un món que posa la dignitat de la persona més en el tenir que en el ser.
Maria no és un "espècimen" aïllat dins l'univers de l'Església, ni molt manco una simple obra meravellosa del "Gran Artista" per a ser contemplada. És la imatge perfecta de la realització plena de l'home, ensems que la garantia d'aquesta realització, segons les paraules de Pau: Déu, que coneixia els qui l'estimen d'abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justs i els glorifica (Rm 8, 29-30).
No podem separar Maria de l'obra de Crist, com no podem separar-la del mateix Crist. Ella fou la que millor va entendre i va viure el missatge cristià de pobresa i de servei; la que més s'identificà amb el Crist pobre i servent. D'aquí que també sigui ella la que, com a primícia, ha rebut el premi de l'exaltació gloriosa, no sols en l'ànima sinó també en el cos. Maria ha realitzat en plenitud l'ideal de sant Pau, morir amb el Crist per a ressuscitar amb ell. Ella és per a nosaltres, membres del poble de Déu, pelegrins que viuen en l'esperança, la penyora de la nostra exaltació definitiva en el Crist.
