Servir Déu en els germans i servir els germans per Déu, que al cap i a la fi és el mateix, no és cosa fàcil ni es pot improvisar. Sobre tot cal tenir en compte que tal tipus de conducta transcendeix el simple voler humà. És necessari comptar amb una energia i potencialitat que sols dóna la fe.
I respecte de la fe, cal dir també, que no tothom en té una idea del tot clara. Per alguns, la fe, és interpretada com una activitat de la ment que anul·la tota capacitat de pensar per pròpia iniciativa. Creure -diuen- és obeir i res més. Per altres, la fe, es farà servir com una postura molt còmoda, anul·lant tota intervenció humana, i que Déu, per art de màgia, solucioni tots els problemes. La fe es pot interpretar també com una activitat purament religiosa, sense cap incidència en el món secular. La fe, i la capacitat de creure, es pot pensar també com una qüestió de quantitat: uns creuen més perquè tenen més fe; altres creuen manco, perquè tenen menys fe. El que deim vulgarment: "Per ser sants, s'hi ha de néixer".
I tanmateix, la fe no soluciona problemes sinó persones. La fe no canvia les coses sinó que transforma la visió de les coses. La fe no serà mai qüestió de quantitat sinó de qualitat. Quan Jesús parla d'una fe menuda com una llavor de mostassa (petitíssima), no parla de poca fe, sinó d'una fe completa; com dins la llavor hi ha en potència tot l'arbre complet. Dins un aglà (una llavor tan grossa) no hi ha més arbre que dins el gra de mostassa. Ara bé, si ni una ni altra llavor es cultiven adequadament, no en sortirà ni una mostassa ni una alzina.
La llavor de la fe que se'ns dóna en el baptisme, com un do gratuït de l'Esperit, no és una conquesta humana ni creix per ella tota sola; necessita d'un conrear constant dins el camp de la vida, amarada de la vivència dels sagraments i de pregària. Aleshores, no la fe, sinó els fruits de la fe, seran grossos i esponerosos. Una fe que es transformarà en servei, en acollida, en comprensió, en fidelitat. Una tasca de la que en sortirà -com una exigència interna- tota la potencialitat de la fe. Un actuar que no esperarà recompensa perquè, si es pot parlar de recompensa, aquesta ja se'ns és donada abans de tot mereixement humà.
¿Com pot el torrent demanar recompensa pel bé que ha fet regant els camps que ha trobat al seu pas? ¿O és que l'aigua que porta neix d'ell mateix? ¿No és més bé que abans l'ha rebuda gratuïtament dels núvols del cel?
Aquells que puguin actuar en vistes a una recompensa com a premi al seu treball, vol dir que encara no ha fet actuar el do de la fe. No han descobert encara que l'aigua que porten, el bé que fan, l'amor que dispensen, és un do que abans han rebut gratuïtament del Pare del cel. Però, sobre tot, la fe no serà mai una activitat de la ment sinó del cor. Creure, és estimar.
