Sí, Jesucrist és Rei. Encara que no faltin persones que en to de burla o aclaparades per l'angoixa i el dolor li facin aquest retret: Si ets Rei, salva't a tu mateix... i a nosaltres. "¿Per què hi ha tantes guerres i fam i misèria?" "¿Per què, tant de dolor i sofriment?"
I aquesta és una manera d'interpretar la reialesa del Crist; com una situació de privilegi des de la qual pot posar remei, de cop i volta, amb un acte lliure de la seva voluntat, a una situació angoixant, com si d'un rei medieval es tractàs, que amb un gest de magnanimitat llença des del cavall (el poder) grapades de monedes perquè els seus servents i vassalls les apleguin barrejades amb la pols del camí. I així ho interpretaren els contemporanis seus, quan pels camins de Galilea i de Judea li demanaven salut, barrejada també amb la pols del "camí": Senyor, que hi vegi; Senyor, que quedi pur; Senyor, que pugui caminar; Senyor, digau al meu germà que parteixi amb mi l'herència. L'exaltació popular arribà a ser tan gran que, després d'haver-se saciat dels pans, que gratuïtament havien rebut, decidiren proclamar-lo rei.
I la idea del regnat de Jesús arribà a ser tan obsessiva que ja s'apressaren Joan i Jaume, apòstols, a demanar-li els primers llocs en el seu regne, amb la gelosia manifesta dels altres companys d'apostolat, que també tenien la mateixa pretensió. I entrà a Jerusalem aclamat com a rei. I el mataren també, per haver-se autoafirmat rei: -¿Vols dir que tu ets rei? -Sí, teniu raó; jo som rei (Jn 18, 37).
Uns i altres, equivocats. Uns, pensant en favoritismes immediats; altres, pensant en represàlies d'un nouvingut en el poder. Uns i altres equivocats, sí, perquè el Regne i el regnat de Jesús no tenia res a veure ni amb favoritismes ni ambicions, encara que n'esperimentàs la temptació: Tots els regnes de la terra seran teus, si m'adores, li digué Satanàs (Mt 4, 9).
Jesús és Rei, perquè té la clau d'obrir el Regne de Déu clos i ofegat dins cada un de nosaltres: El Regne de Déu és dins vosaltres mateixos (Lc 17, 21). És Rei, per fer-nos descobrir la pròpia i personal reialesa per a poder dominar sobre l'esclavitud de l'egoisme: La veritat us farà lliures (Jn 8, 32). És Rei, que mostra el camí d'aquesta alliberació: Feliços els pobres; el Regne de Déu és per a ells (Mt 5, 3). És Rei, que ens va al davant per fer-nos descobrir la capacitat d'estimar i servir: Donau-los de menjar vosaltres mateixos (Mt 14, 16). Aturau la guerra i posau pau vosaltres mateixos; eixugau les llàgrimes vosaltres mateixos, perquè en teniu el poder. El Regne de Déu és dins vosaltres.
Jesús ens ha tret del poder de les tenebres per a introduir-nos en el Regne del seu Pare. I per això, ens fa clamar: Vengui a nosaltres el vostre Regne (Lc 11, 2). Des del trono de la creu; des de la més absoluta impotència, l'Omnipotent segueix dient-nos: Si vols...., avui seràs amb mi al paradís Lc 23, 43); al meu Regne.
