Davant tants d'eslògans que bombardegen els nostres sentits i les nostres consciències augurant felicitat, pau, progrés, benestar, és com si s'intentàs anar posant draps calents sobre una nafra que no es cura així com així. I és que la nafra és prou profunda per a no quedar en la superficialitat. Curiosament, sempre amb les presses que tenim, es donen aquestes incongruències resultat d'un diàleg de sords. Per no saber fer treball d'anàlisi feim preguntes a qui no ens poden contestar; i per no saber escoltar donam solucions a preguntes que no ens fan.
El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres? (Ex 7, 7). Aquesta era la pregunta que feia el poble a Moisès quan acampà a Rafidin i no trobaren aigua. I sols aquesta pregunta ja revelava l'estat d'ànim d'un poble que s'havia acostumat a caminar pel desert d'espatlles a Déu i a l'hora de la veritat el posaven a prova perquè suplís la seva inoperància. El món de consum intenta donar respostes a aquestes ambicions humanes; i la religió també. ¿Com és que no es veuen resultats més espectaculars i sobre tot més efectius? A un problema profund no es poden donar solucions superficials. Totes les aspiracions humanes desemboquen en un únic anhel: fam i set de Déu. Tot jo tenc set de Déu, del Déu que m'és vida (Sl 42,3). I la solució a aquesta fam i set sols està en Déu, i sols Ell la pot donar.
La pregunta de l'home, però, continua sent aquesta: ¿On és Déu? On és Déu, que consent tanta mortaldat i misèria! On és Déu, que és impassible davant tanta guerra i violència! On és Déu, que fins i tot sembla que col·labora amb l'opressor i l'injust! I, certament, Déu no és amb els contendents, encara que uns i altres l'invoquin i li donin gràcies per les victòries obtingudes comptabilitzant els morts aconseguits. On és Déu que, segons els nostres pares, és protector d'orfes i viudes i és a prop dels cors adolorits! Quan Déu és manipulat i forçat a ser solidari dels nostres egoismes, intransigències, injustícies i abusos de poder, certament no és amb nosaltres; quan el temtam perquè supleixi les nostres pereses, no és amb nosaltres. Se'l mata en cada un a qui se li nega la veritat, la pau, el pa, la justícia, la vida i l'amor. Se'l mata, però no mor.
Déu-és-amb-nosaltres. És la Bona Notícia (evangeli) d'avui: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir «Déu-és-amb-nosaltres». Maria, la verge, la transparent, la neta de cor, veu i dóna el Déu-amb-nosaltres; Josep, descendent de David, el rei, però una reialesa vinguda a menys, és l'home just, que des de la seva simplicitat i obediència a Déu veu el Déu-amb-nosaltres. I com ells, tants i tantes que reverenciant el Senyor no intenten manipular-lo i perquè són nets de cor veuen el Déu-amb-nosaltres.
L'angoixosa o pretensiosa pregunta del poble d'Israel i de l'home de tots els temps: El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres? sols té una resposta: Si, Déu-és-amb-nosaltres. Qui el vulgui veure i experimentar que agafi les benaventurances per nord i guia, i ho aconseguirà.
