Crida l'atenció que a l'entorn de les escenes de la infància de Jesús contínuament apareixen àngels, i pot donar la impressió que la Sagrada Família s'ho passava de lo millor; comptar amb un servei d'àngels, gratuït, destacat a Betlem i a Natzaret de part de Déu per cuidar i protegir el "Rei de la Glòria".
Més bé veim la Família de Natzaret envoltada de tota la problemàtica que envolta qualsevol família pobre del nostre món. I precisament per ser pobre, on tantes vegades la falta de recursos econòmics -aquests que ajuden a obrir tantes de portes- fa possible l'enginy i la creativitat per suplir el que el món i els homes neguen. Josep ha de prendre les determinacions contínuament davant situacions límit que posen a prova tota capacitat de supervivència. És una lluita constant contra l' adversitat. A Betlem, ha de prendre la decisió d'entrar dins una cova per tal que Maria pugui infantar amb un mínim d'intimitat. A Betlem mateix, ha de prendre la determinació de plegar i partir precipitadament cap a l'exili per protegir el seu Fill de l'astut Herodes. Un cop passat el perill, la il·lusió és tornar al seu país. Un nou entrebanc surt en la seva decisió. No pot tornar a Betlem perquè un nou enemic obstaculitza el seu pla. Torna a Natzaret -aquell redós de Galilea- on havia començat tot, i on havia començat a complicar-se tot.
No. Els àngels no teixien la roba de l'Infant. Ni la cosien ni la rentaven. Ni gronxaven el bressol ni cantaven "vou-veri-vous". Els àngels no són per afavorir la indolència ni la peresa; ni per fer més còmoda la vida dels homes, encara que aquest home, Jesús, sigui el "Rei de la Glòria". Els àngels són portadors d'un missatge de part de Déu. I encara que en la bíblia, molts moments, són personificats com éssers individualitzats, el cert és que, més que el que ens pensam, tots estam envoltats d'un núvol d'àngels si els prenem en un sentit més ampli. Tot esdeveniment humà és portador d'un missatge de Déu. Davant un perill, ¿qui esperarà que arribi un àngel per a posar-se a córrer? Davant qualsevol esdeveniment, fins i tot humanament advers, hi ha un instint de conservació que ens empeny a donar solucions, a voltes molt reflexionades, i a voltes molt precipitades.
¡Quants perills no envolten la nostra institució familiar, sobre tot si vénen afavorits pels poders públics! ¡Quants infants, adolescents i joves corren un perill imminent de perdre la vida, perdent la seva dignitat! ¡Quants pares viuen en la inconsciència, al marge del drama que es va congriant silenciosament dins una personalitat tan feble i tan fràgil com és la d'un infant! Josep i Maria no corrien cap perill; Jesús, sí. No obstant tots corren el risc de l'exili, de la desinstal·lació. Pares i mares d'avui, pot ser no corrin cap perill; però els fills, sí. Perills d'ordre econòmic, polític, social, cultural, ambiental, moral i també, perquè no, religiós o seudo-religiós com són les sectes. ¿Són tots capaços de córrer un risc; de desprogramar-se, de desinstal·lar-se per tal de servar la integritat física i moral dels seus fills?
Tot són àngels que ens avisen. D'aprendre el llenguatge dels àngels -dels signes del temps- depèn que la família, d'àmbit de pau i de joia passi a ser un infern.
