Davant tantes ofertes de felicitat que proclama el món, Jesús no deixa de dir la seva. I encara que sigui la veritable felicitat, Jesús no la presenta més que com una nova oferta des de la salvaguarda de la llibertat de l'home que, mai per mai, no deixarà de respectar-la. Una oferta una mica -o molt- sorprenent si ens quedam en la primera part de la formulació: Feliços els pobres, feliços els qui estan de dol, feliços els humils, feliços els qui tenen fam i set, feliços els compassius, feliços els nets de cor, feliços els qui posen pau, feliços els perseguits. Quatre felicitats que responen a l'ésser de la persona i quatre que són conseqüència de l'estil d'actuar de la mateixa persona.
Intentant posar més a l'abast el contingut d'aquesta gran proclama, m'atreviria a refer la formulació de Jesús, recalcant en primer terme el motiu de felicitat i de joia, abans que el preu que cal invertir. Diria així:
Feliços els qui han trobat el Regne de Déu; aleshores sabran ser pobres i acceptaran ser-ho. L'home que troba el tresor el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. (Mt 13, 44)
Feliços els qui han experimentat el consol de Déu; cap tristesa i desconsol humà serà capaç enterbolir el seu estat d'ànim. Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls. (Ap 7, 17).
Feliços els qui han pres possessió del País; la humilitat (veritat) els ha fet lliures. Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures. (Jn 8, 32)
Feliços els qui viuen saciats per Déu; no els farà falta saciar la fam amb les garrofes que mengen els porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no les hi donava. (Lc 15, 16)
Feliços els qui han experimentat l'amor misericordiós de Déu; de les seves entranyes en sortiran dolls de misericòrdia i de perdó. Aquell a qui poc és perdonat (que no té consciència de ser perdonat) estima poc. (Lc 7, 47)
Feliços els qui tenen la mirada posada en Déu; la transparència i netedat de cor ho haurà fet possible. El Senyor, que és just, estima la justícia: els homes bons el veuran cara a cara. (Sl 11, 7)
Feliços els qui se senten fills de Déu; com el Fill de Déu, seran prínceps de pau (Is 9, 5) i la faran possible. El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau. (Jm 3, 18)
Feliços els qui han entrat en el Regne de Déu; cap injustícia del món injust els podrà fer caure. Déu és al mig d'ell, no pot trontollar. Déu el defensa abans que apunti el dia. (Sl 46, 6)
Com a resum: feliços els qui tenen Déu per recompensa; el fet de ser ofesos, perseguits i calumniats pel nom de Jesús en seran una garantia. ¿Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? De tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell que ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida..., ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre. (Rm 8, 35-39). Qui s'hi apunta?
