CF Sóller: Canet, Ventura, Brugos, Puig, Joan, Serafin, Sampol, Coll, Víctor, Ramiro i Reynés.
Canvis: Fontanet per Canet; Héctor per Ventura; Marcos per Sampol; Sergi per Coll i Mas per Reynés.
Calvià: J. Luís, Chema, Benigno, Burgueño, Kiko, Juanma, Matias, Castro, Gálvez, Javier i Castell.
Canvis: Fernando per Chema; Martínez per Castro.
Àrbitre: Escribano Jiménez. Regular. Mostrà targetes grogues a Serafin i Chema. Expulsà per doble groga a Kiko al minut 31.
Gols:
1-0 (m. 36) Sampol.
2-0 (m. 47) Víctor.
3-0 (m. 50) Coll.
4-0 (m. 71) Víctor.
El C.F. Sóller golejà al Calvià, un equip del que s'esperava molt més, i que sempre havia protagonitzat molt bones actuacions en el Camp d'en Maiol. De totes formes, ja abans del començament del partit era evident que els visitants presentaven un equip de circunstàncies degut a que només desplaçaren un total de 13 jugadors.
El Calvià començà l'encontre plantejant una tàctica molt ofensiva, de manera que ben aviat donaren problemes a la porteria del Sóller. Així, en el minut 17 Canet rebutjava a córner un tir des de lluny de Juanma que portava vertader segell de gol. El domini dels visitants era degut a que aprofitaven que el centre del camp del Sóller jugava de tal manera que donava la iniciativa als visitants. Els locals no agafaren la iniciativa del partit fins al minut 31, quan el Calvià es quedava en inferioritat numèrica a causa de l'expulsió del seu defensa Kiko. A partir d'aquell moment el Sóller va passar decididament a l'atac i el Calvià desapareixia del terreny de joc. Així les coses al poc temps arribà el primer gol del Sóller: Reynés s'internà i el seu xut va ser rebutjat pel porter, però la pilota anà als peus de Sampol, que desmarcat aprofità la seva oportunitat. La segona part va ser de total domini local. Dos gols quasi successius als primers minuts sentenciaren el partit.
Durant la resta del temps el Sóller jugà a mig gas, de cara a la galeria i amb un Calvià entregat. Reynés, amo del centre del camp, repartí més joc i es crearen numeroses ocasions de gol. La nota anecdòtica foren l'entrada de Fontanet per Canet i la del ja recuperat Mas.
