CALDES (40+34): Banús (8, 1t.), Balives (2), Gómez (6), Pinal (11, 1t.) i Roses (8) -cinc inicial-. Ferrer (5), Benítez (6), Marin (6), Bonfil (5, 1t.) i Simón (12).
J. MARIANA (33+38): Picallo (21), Eugenio (6), Pérez (4), Castañer (4) i Seguí (1) -cinc inicial-. Puente (28, 2t.), Vives (0) i Forteza (5) .
ÀRBITRES: Srs. Torero i Pastor, del col.legi valencià. Eliminaren per cinc personals a Banús (39') i Puente (40').
PARCIALS CADA 5 MINUTS: 10-5; 19-12; 33-17; 40-33 (descans); 46-41; 55-51; 61-63; 74-71 (final).
INCIDÈNCIES: partit jugat al Pavelló Poliesportiu Municipal de Paterna (València). Uns quaranta espectadors eren catalans i uns vint-i-cinc eren seguidors de l'equip solleric.
El començament de l'encontre serví per veure que les idees estaven més fresques per part de les catalanes. No fou fins al segon minut quan s'estrenà el marcador amb un 2-0 pel Caldes. Les solleriques aconseguiren posar-se pel davant amb un 2-4, i després amb un 4-5 (minut 4), però aquesta fou la darrera avantatge en el primer temps. Ben aviat el Caldes imprimí un joc ràpid de contraatac que agafà per sorpresa a les jugadores del J. Mariana-Sa Talaia, que veien impotents, que el partit es començava a posar malament pels seus interessos. Així les coses, els pitjors moments per les visitants (paper que correspongué a les mallorquines), arribarien en el decurs dels minuts 10 al 15, quan la diferència a favor del Caldes es posà a 18 punts, 33-15. L'equip de Marcel.lí tocà fons i la reacció havia d'arribar en aquell moment. No es podien permetre el luxe d'anar més a remolc, ni de fugir encara més del partit. La situació era límit. Faltava llavors un revulsiu i els nervis del començament havien deixat pas a la preocupació pel marcador. Esther Puente, que no havia entrenat quasi gens amb l'equip i que arribà a València amb el temps just per començar el partit, agafà la responsabilitat de conduir l'equip, i aquest, respongué amb un parcial a seu favor de 18-7 per arribar al descans amb un esperançador 40-33 pel Caldes. La clau estava en seguir la remuntada a la segona part. I així es produí. Lentament però amb efectivitat, les mallorquines anaven retallant la diferència fins arribar a l'empat a 58 quan mancaven 7 minuts. L'alegria fou majúscula quan Puente encertà un dels seus dos triples i el Mariana es posà amb avantatge de tres punt, 58-61. El pitjor havia passat i l'eufòria s'apoderà dels pocs però renouers seguidors sollerics. Les sèniors es menjaven a un desconcertat Caldes, arribant la màxima avantatge sollerica de cinc punts en tres ocasions dins els darrers sis minuts, 65-70. Pareixia estar tot controlat i el temps havia de passar a favor del Mariana. Però la màgia del bàsquet no fou favorable a les solleriques que, incomprensiblement, es vingueren a baix. Errades en atac i manca de rebot mallorquí, contra la seguretat catalana , es convertí en empat a 70 a manca d'un minut. El pitjor encara estava per arribar. El desconcert que havia pres al Caldes es contagià al Mariana i fins i tot els temps morts sol.licitats per Got no serviren per res. Ni el 70-71 fou suficient. A manca de 17 segons el marcador reflectia un desesperant 74-71 i possessió pel Mariana. S'havien de jugar un triple o una cistella de dos i tir addicional. Puente ja no hi era i ningú més havia fet un tir de tres. La jugada acabà amb falta i dos tir lliures per a Mar Castañer. Fallà el primer i havia de fallar el segon, esperant agafar el rebot i forçar un triple. Res d'això succeí i s'esgotà el temps irremeiablement.
