Era l'any 1916 quan naixien dos germans bessons, en Miquel i en Rafel Torrens Dols, dos germans sempre molt ben avinguts. En Rafel recorda amb certa nostàlgia aquells anys en què feren feina junts a la Fàbrica del Gas. Però abans d'això, l'any 1930, en Miquel va treballar a Ca'n Panxeta i puntualment cada dia ben de matí, amb el seu troç de bicicleta, com bé recorda el seu germà Rafel, portava les ensaïmades a Fornalutx, fet que va motivar que es posàs prou fort i l'entràs l'afició pel ciclisme començant a participar a curses. Aquest va ser el gran any de Miquel Torrens, en el qual va aconseguir els seus èxits més destacables i que el seu germà avui té encara ben frescs dins la seva memòria, no de bades quasi cada dia a la sortida de feina i, després de fer un bon berenar, l'acompanya en els seus entrenaments. Aquell any aconseguia, fora tot pronòstic, proclamar-se campió de Balears de Fons en Carretera i també de fons en pista a Campos, en una cursa en la qual els participants havien de fer 300 voltes al circuit que era el que es feia abans. Val a dir que ell no sortia com a favorit, s'havia arreglat per tal que fos un company seu d'equip el qui guanyàs, però Torrens el va superar. La notícia arribà a tots els diaris de l'època. La cursa fou d'allò més emocionant i el solleric s'imposà a l'esprint a Bartomeu Llodrà, de Manacor. El seu temps va ser de 5 h. 23'21'' i en cinquena posició quedava un altre solleric, Jaume Castañer. Els seus ciutadans tot d'una s'enteraren de la notícia i li dispensaren una espectacular rebuda essent passejat a pes als sons de la banda de música i deixant-se sentir molts d'aplaudiments i visques. Aquell mateix any va aconseguir un altre gran èxit, proclamant-se guanyador d'una cursa rera moto per carretera, la primera d'aquesta especialitat que es feia a Balears i que tenia com a recorregut Palma-Artà i tornada. El seu motorista era un tal Ferrà, recorda el seu germà Rafel. Amb només 18 anys, en Miquel s'havia convertit en tot un referent i viatjà a Barcelona, on participa a una cursa amb els millors corredors d'Espanya a Montjuïc finalitzant en la cinquena posició de 450 corredors participants. I per acabar-ho d'arrodonir va participar a la Volta a Catalunya, però aquesta vegada la sort no va estar al seu costat i una caiguda després de topar amb un altre contrincant l'obligà a abandonar. En definitiva, una trajectòria espectacular, que només l'arribada del Moviment i l'inici de la guerra impediren que tingués continuïtat. En Miquel es va allistar a aviació i el seu germà Rafel a Artilleria, on estaren 7 anys. Aquí acabà la seva trajectòria esportiva. Morí l'any 1995 i en el record queden tots els seus èxits esportius aconseguits.
Miquel Torrens Dols, un estel damunt bicicleta que brillà durant els anys 30
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de elsoller.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» elsoller.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).