Era l'any 1916 quan naixien dos germans bessons, en Miquel i en Rafel Torrens Dols, dos germans sempre molt ben avinguts. En Rafel recorda amb certa nostàlgia aquells anys en què feren feina junts a la Fàbrica del Gas. Però abans d'això, l'any 1930, en Miquel va treballar a Ca'n Panxeta i puntualment cada dia ben de matí, amb el seu troç de bicicleta, com bé recorda el seu germà Rafel, portava les ensaïmades a Fornalutx, fet que va motivar que es posàs prou fort i l'entràs l'afició pel ciclisme començant a participar a curses. Aquest va ser el gran any de Miquel Torrens, en el qual va aconseguir els seus èxits més destacables i que el seu germà avui té encara ben frescs dins la seva memòria, no de bades quasi cada dia a la sortida de feina i, després de fer un bon berenar, l'acompanya en els seus entrenaments. Aquell any aconseguia, fora tot pronòstic, proclamar-se campió de Balears de Fons en Carretera i també de fons en pista a Campos, en una cursa en la qual els participants havien de fer 300 voltes al circuit que era el que es feia abans. Val a dir que ell no sortia com a favorit, s'havia arreglat per tal que fos un company seu d'equip el qui guanyàs, però Torrens el va superar. La notícia arribà a tots els diaris de l'època. La cursa fou d'allò més emocionant i el solleric s'imposà a l'esprint a Bartomeu Llodrà, de Manacor. El seu temps va ser de 5 h. 23'21'' i en cinquena posició quedava un altre solleric, Jaume Castañer. Els seus ciutadans tot d'una s'enteraren de la notícia i li dispensaren una espectacular rebuda essent passejat a pes als sons de la banda de música i deixant-se sentir molts d'aplaudiments i visques. Aquell mateix any va aconseguir un altre gran èxit, proclamant-se guanyador d'una cursa rera moto per carretera, la primera d'aquesta especialitat que es feia a Balears i que tenia com a recorregut Palma-Artà i tornada. El seu motorista era un tal Ferrà, recorda el seu germà Rafel. Amb només 18 anys, en Miquel s'havia convertit en tot un referent i viatjà a Barcelona, on participa a una cursa amb els millors corredors d'Espanya a Montjuïc finalitzant en la cinquena posició de 450 corredors participants. I per acabar-ho d'arrodonir va participar a la Volta a Catalunya, però aquesta vegada la sort no va estar al seu costat i una caiguda després de topar amb un altre contrincant l'obligà a abandonar. En definitiva, una trajectòria espectacular, que només l'arribada del Moviment i l'inici de la guerra impediren que tingués continuïtat. En Miquel es va allistar a aviació i el seu germà Rafel a Artilleria, on estaren 7 anys. Aquí acabà la seva trajectòria esportiva. Morí l'any 1995 i en el record queden tots els seus èxits esportius aconseguits.