L'ofici de marger no té fronteres encara que la forma de treballar la pedra en sec difereix molt d'un lloc a l'altra de la geografia europea. Això és el que es pot concloure després de veure i observar com treballen en la reconstrucció d'un marge del camí vell del Barranc un grup de margers grecs, xipriotes, escocesos i francesos, que han treballat en un taller organitzat pel Consell en el marc del projecte Europeu Carrefour del Patrimoni de la Pedra en Sec, finançat per la Unió Europea i en el qual hi participen organismes dels països de procedència d'aquests margers. Sebastià Martorell, és un dels encarregats de la colla. Té molta paciència i, a través d'un intèrpret del Consell, li explica a un dels escocesos que «la feina no pot anar tan aviat, ha d'anar més poc a poc i així ret més». L'escocès frissa de posar una pedra sobre l'altra, cosa que queda molt lluny de la tècnica pausada i «d'estudiar» una estona cada pedra abans de col.locar-la, perquè encaixi bé, que sempre empren els margers mallorquins. Segons els professionals mallorquins que ensenyen la tècnica als estrangers: «no és que a aquests països no hi hagi una tècnica tan depurada com la nostra. El que passa és que allà l'ofici ha reviscolat quan ja no quedaven margers vells per ensenyar, i han hagut d'improvisar. A Mallorca, en canvi, hem tengut la sort de poder aprendre directament dels millors experts».