L'historiador Álvaro Santamaría finà dilluns dia 13 a Palma als 87 anys d edat. Des de feia alguns mesos havia alentit la seva intensa i inquieta activitat investigadora a causa d una malaltia. Tanmateix, això no li impedí veure la publicació del treball que seria el seu darrer llibre, Historia de una marginación: la participación del Reino de Mallorca en el interregno de la Corona de Aragón (2001), i la reedició en fascicles d'El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI (1955) que setmanalment ofereix el setmanari Sóller . Álvaro Santamaría Arández va néixer a Borriol (País Valencià). Es llicencià en història a la Universitat de València (1942) i es doctorà a la Universitat de Madrid amb la tesi El levantamiento foráneo de Mallorca (1948). Va ser professor d'aquesta Universitat (1940-43) i passà a Palma com a catedràtic de geografia i història dels instituts Joan Alcover i Ramon Llull (1943-70). Des del 1967 fou professor de la Secció Delegada de Palma de la Universitat de Barcelona i, des del 1978, de la Universitat de les Illes Balears. Director del Departament d'Història Medieval (1973-85), el 1977 fou nomenat catedràtic d'Història Medieval. Des d'aquesta secció impulsà la investigació històrica sobre la conquesta i el repoblament de Mallorca, el desenvolupament institucional del Regne de Mallorca, la Revolta Forana i les Germanies, el lul·lisme, el trànsit a la modernitat a Menorca i la història local. Álvaro Santamaría és autor d'una vasta obra d'investigació que abarca una vintena de llibres i monografies així com nombrosos articles publicats en revistes especialitzades. També col·laborà en la Història de Mallorca, coordinada per Josep Mascaró Passarius. El 1998, el Govern Balear distingí Álvaro Santamaría i el també historiador Miquel Batllori amb la Medalla d Or de la Comunitat.