Bona entrada en el Camp d'en Maiol, que recordava el que era habitual fins fa pocs anys, per presenciar l'amistós amb el Mallorca de Primera Divisió, el passat dissabte dia 8. Assistiren autoritats del Govern Balear i del Consistori local, presidents i directius dels dos equips, directius del Ferrocarril de Sóller, el president del Grup Serra i familiars d'Albert Rul·lan. En els prolegòmens s'entregà una placa commemorativa a Vicenç Grande, president del Mallorca, i la insígnia d'or del Sóller a Jaume Matas, president del Govern Balear. L'equip visitant saltà al terreny de joc amb pràcticament l'alineació titular de 1ª divisió, a excepció del canterà Dani Rado, el qual va ser curiosament l'únic jugador mallorquinista que jugà els 90 minuts. Des d'un principi es va veure clarament que els dos conjunts tenien la consigna de que el partit havia de ser net, cosa que es complí perquè l'àrbitre no va intervenir en cap moment per tallar cap inici de joc dur. Quan encara faltaven uns segons per arribar al minut 5, Doni xutà des de fora de l'àrea i marcà el 0 a 1, mentre que al quart d'hora el propi Doni, amb l'ajuda de Jonás Gutiérrez, ampliava l'avantatge mallorquinista en el marcador. A la mitja hora de joc, arribà el 0 a 3 i tot feia pensar que el partit podria acabar amb un resultat d'escàndol, si bé el marcador no es va moure més abans del descans. A la 2ª part, Cúper i Tugores introduïren varis canvis a l'alineació, de forma que el partit va anà perdent intensitat i brillantor de cara a l'aficionat. L'ofensiva visitant perdé paulatinament profunditat, si bé oportunitats de gol no faltaren. En aquest aspecte, cal destacar les bones intervencions del porter solleric Vicho, qui evità que les ocasions de que disposaren, sobretot Campano i Rado, es convertissin en gol. L'únic que pujà al marcador en aquesta fase del partit va ser obra de Javi Nebot. El davanter sollerista, en jugada personal, es desféu de tot mallorquinista que se li posà per davant i batia Juanjo, qui havia substituït Prats. Així anaren passant els minuts fins que l'àrbitre donà per finalitzat l'encontre. En general, el públic partí molt satisfet, perquè havia presenciat el que es suposava venia a veure. Faltà per ventura la bravura i l'ànsia que no falta mai en el cas d'un partit de competició oficial, però això haurà d'esperar a una altra ocasió.