A qui no se li ha escapat alguna vegada «sudaca» o «xarnego»?. Qui pot tirar la primera pedra per no haver pecat mai de dir «moro»; o «murcià» o «foraster» segons l'origen geogràfic de la persona a qui es referia? i, a qui de nosaltres no li han dit mai que parlava en «polaco»? Tots aquests mots i moltíssims més, que, alguns d'ells, en determinats contextes poden ser fins i tot molt correctes i adients, són utilitzats per menysprear fent referència a l'origen geogràfic o cultural de les persones. Joan Avellaneda, un solleric d'adopció natural de Sabadell (1956) els ha recollit i explicat en un interessant llibre que acaba de publicar l'editorial catalana Ara Llibres amb el títol de «Viatge a l'origen dels insults». Avellaneda »que és geògraf i educador ambiental i que ha participat com a comissari en el muntatge de diferents exposicions temàtiques» assegura que la seva intenció no és ni molt menys donar a conèixer aquests mots per fomentar-ne l'ús sinó ben al contrari assegura que «si en la història de la llengua aquests varen ser creats per ofendre avui ens han de servir per aprendre».