L’Ajuntament demanarà al Govern que apliqui a Sóller la nova legislació que prohibeix de forma genèrica l’ancoratge d’embarcacions sobre els praderies de posidònia a l’interior de la badia.
Aquest estiu hi ha hagut moltes queixes per la gran quantitat d’embarcacions petites i grans que ancoren en mig de la badia del Port, aparentment sobre alguers d’aquesta planta marina vital per al manteniment d ela bona qualitat de l’aigua. L’actual legislació permetria prohibir aquests ancoratges però allò cert és que l’estat de les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) al Port podria estar ja molt malmenat.
Si més no, dels estudis publicats fins el moment pareix desprendre’s una forta regressió de la planta a l’interior del port. Així l’any 2011 es va fer públic un document comú elaborat conjuntament per IMEDEA, Abaqua i el Govern Balear que recollia dades preses en el període 2008-2009 a la badia de Sóller (a més de les aigües costaneres de molts d’altres punts del litoral balear).Aquest estudi determinava que la qualitat ecològica de l’aigua al Port de Sóller era «bo» en base a l’estudi de la cobertura i estat de les seves poblacions de posidònia. El més cridaner és que en aquelles dates la cobertura de la planta als fons de la badia resultà ser del 56 per cent. Això no obstant en l’informe d’impacte ambiental elaborat amb motiu de la legalització de l’emissari submarí, el 2012, la cartografia ja mostra una àrea coberta de posidònia aparentment molt inferior a aquest 56% que s’hauria mesurat tres o quatre anys abans. Aquesta cartografia té ja cinc anys per la qual cosa la reducció podria ser ara molt superior, una dada que no està avalada per cap informe recent que s’hagi fet públic.
Tot i que a l’Atlas nacional de Praderies de Fanerògames marines es diu que la presència de la planta és quasi inexistent a la costa de Tramuntana, la realitat és que front a la badia existeix una gran massa de posidònia, un pulmó verd vital per al futur de les aigües costaneres solleriques. Dins la badia, ja es podria haver arribat tard però amb un control de l’ancoratge encara hi podria haver recuperació.
