El psicòleg dels Serveis Socials, Tolo Seguí, com ja va fer fa dues setmanes a aquesta secció, dóna ara algunes pautes per passar amb els infants un confinament més agradable.
En certa ocasió, un físic va dir que no hi ha més expert que aquell que ha comès totes les possibles errades en un determinat camp: mira per on la paternitat no n’és una excepció, i menys ara. «M’agraden les mares i els pares imperfectes, de manera que us convido a equivocar-vos tantes vegades com siguin necessàries!», explica Seguí en parlar sobre la situació actual.

Com parlam del què està passant amb els nostres infants?
Ocultar informació sobre què és el Covid-19 o l’aïllament pot fer que recorrin a arguments fantasiosos producte de la seva imaginació, per tal de compensar la falta d’informació. A això hi va lligat un risc: que creïn dins la seva ment escenaris distants de la realitat i, en ocasions, aterridors. I és que vivim a un moment on, com a progenitors, pareix que volem evitar tot patiment als nostres fills i, de fet, com més evitam que sofreixin més vulnerables els feim. Per il·lustrar això m’agrada recórrer a la idea de la vacuna: un patogen administrat en petites dosis, permet que l’organisme sigui eficaç en combatre’l, creant anticossos. Idò això és el mateix: si permetem, en petites dosis i al nostre costat, que els més petits s’enfrontin a emocions desagradables com ara por o tristor, feim possible que treguin els seus recursos per enfrontar-s’hi. Confiem-hi! Si entenen el què passa, sabran que això no són unes vacances i que, per tant, cal fer més o manco el que feien abans, però a casa.

I què és exactament això?
Tal vegada no es tracti tant d’establir un horari fix – és important ser flexibles – com sí de posar alguns objectius dins determinades hores. Si juguen un poquet més del compte, flexibilitat! És normal que ho necessitin. Hi ha molta energia a alliberar! Així, ajuda saber què es farà en cada moment, de manera que puguin anticipar-ho: és així com se senten segurs i tot és més fluït. Emperò sobretot, els infants estan bé quan les mares i els pares estan bé: és cabdal trobar un momentet al dia per fer allò del què, com a adults, passam gust. No oblidem que aquesta situació la pateixen petits, però també la patim grans, de manera que les tensions a casa són gairebé inevitables, i estrany seria que no n’hi hagués. Atreviu-vos a ser una família (un poquet) imperfecta!

A què creis hem de parar més atenció en aquests dies de confinament?
A un infant sempre se l’ha d’escoltar amb allò que sent. Ajuda atendre i posar nom a allò que ens està expressant, enlloc de «fer-ho petit» i restar-li importància. Per exemple, si un infant ens diu que no vol «que ningú de la família es mori», una resposta típica seria : «què dius home! No passis pena, que ningú es morirà. Au venga, ves a seguir amb els deures...».

Que s’ha de fer doncs?
Imaginem per un moment que li deim a la nostra parella: «ai, estic intranquil perquè no sé si conservaré la feina...». I ens contesta: «au venga no diguis dois. Has acabat de treure la rentadora?» Com us sentiríeu? D’aquí que sigui important contestar posant nom a allò que veim, que pot esser preocupació, tristor, enfadament, etc. Seria una cosa així: «ara estàs preocupat, pot ser? Clar, perquè ens estimes i no vols que ens passi res... Això que ara sents és ben normal».

I com sempre, una nota important?
Són persones menudes, però els seus sentiments són tan grans com els nostres, o més.