Des de la seva creació el setmanari Sóller ha estat estretament lligat a la història contemporània de la nostra ciutat i de la seva comarca. La gran influència que ha tingut com a mitjà de comunicació durant els seus 135 anys d’història és enorme i es pot dir que ha estat fortament lligat als processos de canvi que ha sofert la Vall.
En el darrer terç del segle XIX es va donar a la Part Forana un fort creixement de les publicacions periòdiques, que fins aleshores s’havien concentrat a Ciutat. Segurament una de les causes fou la irregularitat i la lentitud amb que arribava la premsa de Palma als pobles. La primera publicació que va aparèixer dedicada a Sóller fou el Semanario de Sóller, que va veure com el seu primer número sortia a la llum el 16 de febrer de 1884. Entre els seus col·laboradors es trobaven Andreu Pastor –metge Roques-, Joan B. Ensenyat, Andreu Coll –Tambó-, Jeroni Estades i un jove Joan Marquès Arbona. Aquest darrer era el fill major del matrimoni format per Guillem Marquès Miró -de can Pinoi- i Rosa Maria Arbona Morey. Joan va néixer el 16 de juny de 1861. Després d’estudiar a Sóller i Ciutat va partir a Castres (França) com molts sollerics de la seva època. Va tornar a Espanya per fer el servei militar i fou destinat a Figueres, on fou nomenat escrivà major del quarter. Va ser en aquesta època quan es va iniciar en el periodisme, col·laborant en el Semanario de Sóller, enviant cròniques setmanals.
A principis de l’any 1885 es va instal·lar a la casa pairal de carrer de Sant Bartomeu, núm. 17, on va hi va instal·lar als porxos una premsa de mà i diversos ormeigs per imprimir i enquadernar. Al mateix temps que neixia l’impremta ja es gestava la idea d’editar una publicació periòdica local. Així Joan Marquès va exposar la seva idea a amics i coneguts per intentar aconseguir el major nombre de suports possibles. Foren dos dels principals erudits locals, mossèn Josep Rullan i Mir i Joan B. Ensenyat Morell els qui més varen ajudar a tirar endavant la idea.
Malgrat les reticències i els consells en contra, l’11 de juliol de 1885 sortia el primer número del setmanari Sóller, subtitulat Periódico semanal de intereses materiales que ben prest canvià per Semanario independiente. El setmanari s’imprimia amb una premsa manual Lorilleaux, adquirida a Paris. Els primers anys de vida el setmanari va tenir quatre planes i un tiratge, de entre 1.500 i 2.500 exemplars.
El desembre de 1889 es va suspendre l’edició del Sóller per millorar-ne la impressió. Es posava fi a la primera època del setmanari. L’any 1890 es va reformar la impremta. El setembre de 1891 es va reprendre la publicació, convertida ja en un important mitjà de difusió i influència.
L’any 1901, Joan Marquès es va veure obligat a deixar la seva feina per prescripció metge. Va partir a París i va deixar la direcció del setmanari a Damià Mayol Alcover –abans havien ocupat el càrrec per poc temps Vicente del Valle i Joan Torrens-. Joan Marquès va residir a Paris fins a principis del 1912, quan retornà i es va posar novament al front de la impremta i del periòdic que regentà fins a la mort.
En el negoci familiar varen participar tots els fills del matrimoni Marquès Coll. Les filles s’encarregaren de la llibreria-papereria i l’administració; el fill Miquel de la direcció i la línia editorial del setmanari des de 1922. El setmanari va donar suport a les postures en defensa de la llengua i cultura pròpies.
Amb la proclamació de la Segona República el setmanari va continuar la seva tasca amb normalitat, si bé va veure reduït el nombre d’anuncis per les conseqüències de la crisi de 1929. Amb l’arribada de la Guerra Civil, va haver de reduir el seu nombre de planes. La publicació va haver de suspendre els anuncis i els articles en francès i català degut a les noves lleis franquistes. La censura també va ser present el que va afectar a la pluralitat i independència que havia caracteritzat la línia editorial del Sóller.
A finals de 1972 el setmanari fou adquirit pel periodista, empresari de la comunicació i Fill Il·lustre de Sóller Pere Serra Bauzà, pel preu simbòlic d’una pesseta. Això va permetre modernitzar la impressió i salvar el setmanari, que es trobava immers en una greu crisi econòmica. Manuel Picó, col·laborador de Pere Serra, fou nomenat redactor en cap del setmanari. Miquel Marquès es va mantenir com a director fins a la seva jubilació l’any 1985. El setmanari, gràcies a la introducció de nous col·laboradors i redactors, va ser utilitzat per fer escrits en català i demanar llibertat d’expressió, autonomia, reconeixement de la nostra llengua i democràcia.
El gener de l’any 1996 el Grup Serra va subscriure un acord amb Sóller Publicacions S.L. que es va fer càrrec des d’aquell moment de la redacció i explotació comercial del setmanari, encara que amb tota la infrastructura informàtica i tècnica del Grup Serra, que es va mantenir com a propietària de la capçalera. El 2001, la redacció totalment renovada i amb el sistema informàtic altre cop modernitzat, es va instal·lar al carrer de Canals número 1. La direcció del setmanari va recaure llavors en Andreu Vivas que, l’any 2004 va ser substituït per Lluc Garcia.
El 2 de novembre del 2018 va morir Pere A. Serra. Els seus fills, Carme, Miquel i Paula Serra Margraner estan ara al capdavant del Grup Serra i del setmanari.
A principis del 2020, Lluc Garcia va deixar la direcció del setmanari, que és ocupada en funcions per Francesca Marí. L’actual equip de redacció està format per, Antoni Oliver; Isabel Medina; Miquel Àngel Canals i Irene Cabrer. Els columnistes i col·laboradors habituals són Miquel Ferrà Martorell; Ramon Colom; Joan A. Fernández; Antoni Oliver; Joan A. Castanyer; Agustí Serra; Marina Ferrà; Lourdes Colom; Pedro Andreo; Jeroni Rullan; Josep A. Morell; Mn. Miquel Mulet; Jaume Quirós; Joan Puigserver; Ramon Coll; Pere Frontera; Aina Colom i el Taller de Glosadors. El Consell Editorial està format per Lluc Garcia, Josep Bauçà, Joan A. Castanyer, Guillem Deyà i Andreu Vivas.
