Pedro Andreo (Sóller, 1986); Jeroni Rullan (Sóller, 1969); Pere Rullan (Sóller, 1986); Diego Lucas (Sóller, 1975) i Tomeu Picó (Can Picafort, 1994) són els integrants de La Rumba Nostra. Tots ells es dediquen a la música com a afició ja que tenen altres professions.
- Quants d’anys fa que existeix el grup?
- El debut de La Rumba Nostra va ser a les festes de Sant Pere al Port de Sóller l’any 2014. Ja hi havia primer un duet però els primers integrants vàrem ser: Jeroni Rullan, Pedro Andreo i Pere Rullan.
- D’on va sorgir la idea de formar-lo?
- Es tracta d’una evolució, primer era un duet, anomenat Sur, Pedro Andreo fa molt que fa aquest tipus de repertori. Al principi érem dos, després tres, ara som cinc i hi ha hagut integrants que han vengut i d’altres que han partit.
- Quins esdeveniments han estat els més importants que heu fet?
- Els millors concerts han estat al Bar Nadal i algunes festes privades amb gent de confiança. Agraïm molt a la gent que ha confiat en nosaltres com na Maria d’es Bar Nadal on sempre érem ben rebuts i es creava molt bon ambient. Un dia que recordam amb molta estima va ser un concert que férem pel Bar Nadal, el Bar Bini i Es Firó, es tracta d’una coordinació poc comú i que ens volguessin a nosaltres ens va agradar molt.
- Què és els que més us agrada de formar part del grup?
- Quasi quasi el que no implica actuar, és a dir estar junts, gaudir de nosaltres i del públic. L’ambient que tenim entre nosaltres és meravellós i la màxima de La Rumba ha estat que la gent es divertís i gaudís de la música.
- Quin és el vostre públic?
- El nostre target és la gent de 30 a 50 anys. Són les persones que anaven de marxa als 90 i després de tenir fills i surar-los ara venien de marxa amb nosaltres. També tenim públic de l’any 2000. Però la joventut d’ara no ens sol escoltar.
- Com veis el panorama musical dels grups sollerics?
- No l’hem vist mai millor. Hi ha un moviment que no hi havia hagut mai. Es tracta d’una altra generació diferent de la nostra. Hi ha molta empenta i seria una pena que es perdés. Estam molt contents de poder dir que no ha estat millor mai. Sóller té una gran demanda musical que no inclou el Port.
- Hi ha alguna manca?
A Sóller hi ha molt contingut però poc continent. Reivindicam un espai escènic per al poble amb la finalitat de donar més valor a la música. Nosaltres vàrem tenir la sort que els bars ens varen ajudar i després ja ens varen cridar de berbenes i va anar rodant.
- L’Ajuntament aposta pels grups musicals?
- Nosaltres tenim una relació un poc estranya, realment hem fet berbenes, però com que no estam a l’Associació de Músics no conten tant amb nosaltres. Moltíssima gent en les darreres berbenes i concerts ens demanaven per què no tocàvem nosaltres i simplement era perquè no entràvem dins les llistes. És un fet totalment raonable. Hem tengut una ajuda intermitent, ens hauria agradat fer un darrer concert a Sóller, el nostre poble.
- Per quin motiu heu decidit desfer el grup?
- Es tracta d’un motiu natural. Cada any féiem una aturada per descansar i enguany l’aturada és definitiva. Hi ha èpoques i consideràrem que ara ja era moment d’aturar. A pics si estires massa de la corda es romp i no volíem que passés això. A més, tots tenim els nostres deures i la nostra feina que ara no eren compatibles amb el grup musical.
- Què enyorareu més?
- Estar damunt l’escenari i gaudir els moments fantàstics i únics entre nosaltres. Sentir que estam connectats nosaltres i també amb el públic. A la feina de músic et fan mamballetes quan acabes i hi ha poques feines que et facin sentir tan valorat i estimat com aquesta. També el temps que passam junts.
- És un adeu definitiu?
- Sí que ho és. A tots ens agrada pensar que tornarem a estar junts en un futur. Però sí, de moment és un adeu definitiu. Tenim uns compromisos com algunes festes privades a les quals no podem dir que no
- Com pensau així acomiadar-vos?
- Amb aquesta entrevista volem donar una explicació. El nostre darrer concert va ser dijous passat al Camposol, però no volem fer res especial. Si l’Ajuntament ens digués de fer un concert d’acomiadament no dubtaríem, però no és el cas. Si algú volgués coordinar un concert a nosaltres ens encantaria, a més moltíssima gent, sobretot al Bar Turismo, ens ha expressat aquest desig i ens agradaria complir-lo.
- Alguna anècdota?
- Tenim el rècord de ser la banda que ha tengut més gent damunt l’escenari en proporció amb les persones de baix. A les festes de Biniali vàrem aconseguir 11 persones damunt l’escenari i 5 abaix. Quan arribàrem hi havia unes 12 persones de les quals en partiren 5 i després arribà més gent i els oferirem pujar a l’escenari. El graciós és que a 200 metres hi havia un bar estibat.
