Shirley Roberts (Londres, 1958 ) fa més de vint anys que viu a la Vall amb la seva família. Va fugir de la capital anglesa per trobar-se amb la vida més reposada de Sóller i s’hi ha integrat de ple. A través dels seus articles i de la seva pàgina Soller Web dona a conèixer Sóller al món. El que més li agrada és socialitzar amb la seva família i amics, i fer sortides per tot Mallorca.

-Per què us vau mudar aquí?
-Quan el meu home era jove tenia amics amb una casa a Fornalutx i sempre va tenir al cap poder comprar una casa aquí. Quan es va retirar i jo vaig vendre el meu negoci vàrem decidir venir aquí amb la meva filla, el seu home i la meva neta.

-Quins tipus de problemes té la gent britànica resident a l’Illa amb el Brexit?
-Personalment a mi no m’afecta, fa molts d’anys que soc resident a Sóller juntament amb la meva família. La gent més afectada és la que tenen una segona residència i volen venir durant els mesos d’estiu. Ells no poden estar més de 90 a dies a un mateix lloc, així que s’han de moure constantment. Molts de britànics no estan contents i han decidit vendre les seves cases. El Brexit ha estat un desastre per a moltes persones.

-Creis que hi ha diferències entre els locals i els estrangers residents?
-Crec que no. Quan jo vaig venir, cuidava de les meves netes, les anava a cercar a l’escola i els meus veïnats feien el mateix. Les padrines de Sóller cuidaven dels seus nets igual que jo dels meus. És més complicat per a la gent major perquè no és tan fàcil aprendre l’idioma com ho és per una persona jove. Els mallorquins al principi són un poc tancats però és perquè no s’esperen que quedis. Quan veuen que quedes aquí i que vols involucrar-te són fantàstics i et reben amb els braços oberts.

-Què us agrada de viure a Sóller?
-M’agrada molt la vida del carrer. Sortir i veure gent que coneixes, parlar amb ells. Venir a la plaça i veure que està ple de vida. A Londres pots conèixer al teu veïnat, però surts de casa, agafes el metro, vas a fer feina i tornes a casa. Darrerament la societat es retira molt dins un mateix i aquí a Sóller la gent socialitza i comparteix. Amb el Brexit i la pandèmia tenia por de que la gent es retiràs dins un mateix però per sort no ha estat així.

-Quin creis que és el problema més gran de la Vall?
-El fet que hi ha molta gent que no té doblers. Molta gent local cobra molt poc per la quantitat de feina que fan i, comparant aquest fet amb els turistes que ve aquí de vacances i gasta molts de doblers, no té molt de sentit. No estem parlant de pobresa en sí, però sí que hi ha molta gent amb moltes mancances. A través de Soller Web intentam sempre ajudar a organismes com la Creu Roja o el banc d’aliments.

-Sobre que soleu escriure?
-Escric sobre Mallorca, sobretot sobre Sóller. Escric sobre la gent d’aquí, de la vida sollerica, de les excursions sobre el que significa viure aquí.

-Per què vau començar a fer articles sobre aquí?
-Soc una persona que estima Sóller, no vaig néixer aquí però m’encanta aquest lloc i la vida que li ha donat a la meva família. Intent tornar aquest agraïment que sent amb la Vall a través dels meus articles sobre Sóller. Em consider la veu anglesa de Sóller.

-Què escriviu a Humans of Mallorca?
-A Humans of Mallorca faig entrevistes a persones que viuen aquí i que normalment han fet coses per Mallorca. No tenen per què ser famosos, a pics ho són a pics no. Es tracta de gent que pel meu criteri tenen cert interès. Humans of Mallorca va començar amb mi parlant amb gent del carrer. Vaig agafar la idea de Humans of New York.

-I a Nan’s day out?
-A Nan’s day out és bàsicament el que faria jo amb les meves netes com per exemple anar a excursions. Fins i tot s’ha convertit en un concepte i la gent em demana que els dugui a fer un ‘nan’s day out’. Va començar amb les meves netes i ara molts de pics ja no hi vaig elles sinó amb amics.

-Quin és el vostre propòsit d’escriure sobre l’Illa?
-Simplement intent crear un interès als altres sobre una cosa que a mi m’encanta. M’encanta escriure, és una part molt important del meu dia a dia, sempre he escrit. El meu propòsit és escriure i compartir sempre que la gent tengui interès en el que dic. És una part tan important per a mi que no puc pensar en no fer-ho.

-Creis que mitjançant els vostres articles heu animat als britànics a venir a Mallorca?
-Sí, 100%. Hi ha molta gent que m’escriu dient que han vist els meus articles i que han vengut aposta per veure el que jo he explicat. Molta gent m’ha dit que han sentit el que jo havia escrit al creuar el túnel i veure Sóller. Ells també han tengut la pell de gallina. La gent ve aquí perquè cerquen un lloc viu així que Sóller necessita mantenir-se viu. Hi ha moltes cultures diferents a Sóller i totes cerquen formar part d’aquest lloc, té alguna cosa que els atreu.

-Heu pensat en escriure un llibre sobre les vostres experiències?
-Ho he pensat molts de pics però crec que escric tant cada dia que necessit fer una passa enrere i veure-ho des de defora i no estic preparada per fer-ho.