Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

«Es manté l’esperit de Ca’n Mametes»

Javier Forteza s’acomiada de Ca’n Mametes després de 44 anys d’atenció al públic.

Quan d’aquí uns dies Javier Forteza tanqui per darrera vegada la persiana del colmado ‘La Luna’ després de 44 anys a l’altra banda del mostrador, Sóller perdrà no tans sols la botiga d’alimentació més antiga de la Vila (1735), sinó també es veurà orfe d’un altre troç d’una història cada vegada més amenaçada per la gentrificació i la falta de relleu generacional. A partir d’ara, el comerç del carrer de La Lluna també conegut com a Ca’n Mametes passarà a ser ‘Es Racó de s’Avarca’, una tenda d’articles de record fets a Balears gestionada per una parella de mallorquins. La notícia del final d’una era deixa un gust agredolç per a Forteza que no podrà donar continuïtat al model de negoci, però que sí que ha trobat algú que mantengui l’essència de la tenda.

-Com estan sent aquests darrers dies al capdavant de la botiga?
-Molta gent ha vengut a acomiadar-se, tot i que no ho he anunciat formalment. No hem posat cartells ni res. Degut a que el colmado és molt antic i són moltes generacions que han estat clients al llarg dels anys, a la gent li ha sabut greu. Però al mateix temps han estat contents un pic els hi hem explicat que després de tant d’anys un vol descansar. Això ho ententen. Vaig començar a fer feina aquí als vint anys, quan vaig acabar el servei militar i ara en tenc 63. He viscut aquí molt de temps, ara la casa és buida. M’he quedat tot sol. Jo tenc una filla, però ella s’ha dedicat a una altra cosa i havia arribat el moment de prendre una decisió.

-Està content amb el final d’aquesta etapa?
-La meva il·lusió hagués estat una continuació del mateix tipus de negoci però ha arribat l’hora de la jubilació i en quant a negocis d’alimentació cada vegada hi ha menys ganes d’agafar-los degut a que no són rentables i hi ha molta competència per culpa de les grans superfícies. En aquest negoci nostre, com molts d’altres petits negocis, el 95% dels ingressos són gràcies al turisme. Em podria haver jubilat, contractar personal i deixar la dona al capdavant, però no hagués arribat a desconectar del tot.

-Quin és el futur del colmado?
-Ara estic un poc trist. Fa poc ho estava encara més, però de cada vegada estic més satisfet. Deixar Ca’n Mametes em canvia la vida. Estic molt content perquè la gent que agafarà el negoci és una parella mallorquina jove, emprenedors que viuen a Marratxí i conservaran el mobiliari i l’aurora de la tenda. Mantendran l’esència de la tenda. Aquest negoci no ha estat sempre com se veu ara, ha tengut quatre reformes. El benefici que et donen aquest tipus de negocis és poc si vols ser competitiu i si poses personal per tu no fer tanta feina no és tant rentable. És rentable si fas com hem fet fins ara, feina la meva dona i jo. Molts de caps de setmana anava al soterrani a fer nets els mostradors o a arreglar qualsevol cosa. Apart de tota la setmana despatxar. Arriba un moment que et satura. Vida just en tenim una.

-Heu tengut ofertes per donar continuïtat a l’esperit de Ca’n Mametes?
-He tengut dues ofertes, dues ofertes d’alemanys. En concret un però no va anar bé. Quan vaig posar el cartell de ‘Es traspassa’ es va interessar Movistar, Ale-Hop i una tercera empresa que no record. Vaig dir que no.
La meva manera de pensar com a descendent de la família Forteza és que la tenda es transforma i aquesta és una transformació bastant dràstica perquè no serà alimentació, però la tenda continua amb la mateixa essència. Donaran feina als petits artesans manufacturadors de les Illes Balears. Nosaltres ho llogam, l’edifici queda en propietat de la família. Jo hagués volgut que s’hagués continuat venent productes d’alimentació. però no ha pogut ser.

-Anyorarà el contacte amb els clients i la complicitat de tants d’anys de relació amb la gent del poble?
-Són molts d’anys. Tota una vida. El tall és gros però ara veuré les meves amistats, la gent del bar Turismo que s’han jubilat i estan molt feliços. Tenc una caseta a la montanya i ja he organitzat ‘menjues’. Conec molta gent perquè són moltes coneixences. Ja he quedat amb no sé quants. Quan estava prenent la decisió va venir una senyora anglesa que és clienta de fa molts d’anys i em va dir: «a la vida tot té un principi i un final. I un canterano no vendrà a consolarte quan t’enterrin, qui vendrà seran els amics». Això em va quedar.

-Quin serà el darrer dia que es podrà venir a comprar?
-No hi ha un dia exacte de tancament. Serà fins que esgotem les existències. De fet, el magatzem ja és buit. Vàrem acordar amb Es Racó de s’Avarca, els nou propietaris mallorquins, que els donarem la clau el 15 de gener però jo esper haver deixat el negoci molt abans. Si podem tancar abans de Nadal estarem contents.

-Ha canviat molt el tipus de negoci?
-Al principi era una tenda d’articles en general. Després va passar a alimentació i a l’època de la inmigració a França s’especialitzà en articles més selectes.

-D’on vé el malnom de Ca’n Mametes?
-No se sap l’origen, ve d’antic. M’han contat que primer era Ca’n Mames però que més tard com el meu pare era molt bon jugador de futbol, de Ca’n Mames va passar a Ca’n Mametes. Però per què es diu així és un misteri. Ni el meu pare ho sabia.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.