Darrera la barrera del garatge de la casa de Joan Far (Sóller, 1960) podem trobar el que, segurament, és el betlem més gran de Sóller. Té 32 metres quadrats de superfície i ocupa mitja cotxera. Far elabora betlems des d’infant però ara fa uns deu anys va decidir fer-los de grans magnituds. El betlem d’enguany el va començar a dissenyar a començaments d’octubre. Dos mesos de feina després, aquest treballador de banca jubilat amb l’ajuda de la seva dona i els seus dos fills han utilitzat, entre figures i construccions, uns 350 elements que han donat fruit a un muntatge que es pot visitar de 16 a 20 hores els dilluns, dimecres i divendres fins a final de festes. És al carrer Poetessa Francesca Alcover 47, a la barriada de l’Horta.

-D’on vos ve aquesta afició als betlems?
-De petit, a casa nostra, tota la vida, hem fet betlems. De nin, record fer-los amb els meus pares i era una manera de fer alguna cosa en grup, en equip i en família. De participar en una fita comú. Això s’ha perdut molt avui en dia. Falta aquesta mica de complicitat entre pares i fills. Enguany hi ha poques famílies que hagin fet el betlem amb els seus fills.

-Com és la planificació d’un betlem d’unes característiques tan especials?
-No faig un plànol de previsió. Em poso a muntar el betlem i, segons la motivació d’aquell moment, vaig fent. Tenc dos o tres punts de referència i, a partir d’aquí, ho vaig muntant tot. Vaig sobre la marxa. Enguany he gastat uns 100 euros però la majoria de coses les tenia d’anys passats. Hi ha algunes de les figures que es poden veure que tenen més de 50 anys, són molt antigues. També és vera que utilitzo molts de materials reutilitzats. El muntatge són capses de cartró que em cedeixen de la tenda de Sa Taleca i les muntanyes són bosses que em dona una tenda de pinsos d’aquí devora.

-De quina manera reacciona la gent davant un betlem d’aquestes característiques?
-Els infants són els que més ho aprecien, fan moltes preguntes. Algunes són vertaderament curioses. Tenc una anècdota de fa uns anys que em va deixar ‘KO’. Una escoleta de nins petits va venir a visitar el betlem i un d’ells em va demanar com era que els pastorets podien davallar per les muntanyes si no hi havia cap escala. No vaig saber què contestar, em va deixar bloquejat. Enguany he fet escales per tot (riu). També és vera que la gent s’interessa molt, fa preguntes i dona idees.

-L’elaboració d’un betlem combina la tradició i les feines manuals. Creis que s’estan perdent aquests dos elements?
-No faig el betlem per jo, sinó per a que es pugui visitar. Per exemple, totes aquestes construccions estan fetes a mà per jo. Ara el que impera és tenir una impressora 3D. No sé quin mèrit té això. Està molt bé per determinades coses però la creativitat es perd. Parl amb molta gent que em diu que no fan betlem perquè no tenen temps, els fa mandra davallar les peces o qualsevol altre motiu i és una llàstima que aquesta tradició es perdi.

-A un betlem no hi pot faltar un caganer. És així, no?
-Sí, (riu). Aquest betlem que he fet amb la meva família és tan gros que n’hem posat sis. Quan venen nins el primer que demanen és: on hi ha el caganer? És curiós perquè els hi fa molta gràcia. Aquí tenim caganers i també pixaders.

-Darrerament s’han posat de moda els caganers que són personalitats públiques com a actors, polítics o futbolistes.
-Aquí no en trobaràs cap d’aquests caganers moderns. Aquí els que hi ha són els tradicionals, els de tota la vida. El ‘famoseo’ no és adient al betlem tradicional. Intent mantenir els costums i, mentre estigui bé ho continuaré fent com em varen ensenyar els meus pares.

-Teniu pensat si algú agafarà el seu relleu el dia de demà?
-Aquesta és una pregunta complicada ja que els joves no tenen temps. Les feines, avui en dia, absorbeixen molt. La meva filla és professora a Eivissa, per exemple, i el meu altre fill fa feina a la UIB. És mal de compaginar. En el meu cas, per exemple, hi va haver una època fa uns anys que feia uns betlems molt petitons perquè no tenia temps. La feina et xucla però arriba un moment, més o menys quan arribes als quaranta anys, que fas un canvi de mentalitat, mires cap a darrera i tornes a les tradicions en les que participaves quan eres petit. Crec que és en aquest moment en el que la gent pot tornar a reprendre les costums que, des de fa molts d’anys, es feien a Sóller. El que em preocupa és que els nins no viuen aquesta experiència amb les seves famílies a casa seva. Hi ha poca gent que segueix amb la tradició.

-Què suposa per vos fer aquest gran betlem cada any?
-És un repte al qual m’enfront cada any. Però, sobre tot, el més important és que és una manera de recordar als meus pares que, malauradament, ja no són amb nosaltres. Record aquell ambient que teníem a casa i l’espai per a la creativitat distribuïnt les figuretes i componguent-ho tot. A més que, després de tants d’anys fent feina de cara al públic, estava molt saturat i poder fer això em relaxa. Vaig al meu ritme: alguns dies estic mitja hora i d’altres hi puc estar dotze sense aturar tranquil·lament. Amb la meva dona i els meus fills cream cases, palmeres; el que sigui necessari, en un bon ambient.