Setmanari d'informació local - 138 anys

«Els glosadors feim malabars amb mots»

La sollerica Cati Eva Canyelles viu l’amor per la glosa gràcies a la seva besàvia glosadora. | Pere Serra

A l’entrevista d’aquesta setmana conversam amb la glosadora i activista cultural Cati Eva Canyelles (Sóller, 1963). Amb ella farem un repàs per aquesta expressió artística que va estar a punt de desaparèixer. Canyelles imparteix un curs de glosa un pic per setmana a Ca’n Dulce. Al final d’aquesta entrevista, Canyelles improvisa una glossa després d’uns segons de reflexió en silenci.

- Com recordau el vostre primer contacte amb el món glosador?
- Vaig néixer a un entorn on els meus padrins besavis materns glosaven tot i que dels meus primers anys no record res, estic segura que alguna cosa em va quedar a la memòria del cor. Els meus besavis feien i recitaven gloses en qualsevol moment o sobre qualsevol fet quotidià. Això era tan natural per a mi que no m’adonava que fos tan especial. A casa, sempre varen valorar molt aquesta manera d’expresar-se. Ma mare i la meva àvia apuntaven les gloses de la meva besàvia. Per això m’han transmès molt estimar les paraules.

- En quin estat es trobava la glosa quan éreu petita?
- Quedaven petits nuclis familiars on encara la gent major en feia però en aquell moment com a expressió artística i social era residual. No es feien glosades. En aquell moment hi havia glosadors més majors que als 80 i 90 organitzaven glosades però no va ser fins els anys 2000 quan sorgiren associacions on sorgiren un grup de glosadors com en Mateu ‘Xurí’ o en Felip Munar i serviren de connexió entre els antics i els actuals, i els ensenyaren per a que ells poguessin, en un futur, instruir als nouvinguts.

- De petita ja volíeu ser glosadora?
- No. Jo, de nina, ni d’adolescent hagués pensat en fer gloses per que com ja en tenia a casa no tenia perquè anar a cercar-les. Va ser fa 10 anys quan ma mare em va dir que feien un taller i que m’agradaria molt. Ella i jo ens hi vàrem apuntar aquí a Sóller amb en Mateu ‘Xurí’ de mestre.

- Sobre quins temes vos agrada glosar?
- M’agrada molt glosar d’allò que sent, que es quan me surten millor. De temes de la nostra terra, de la llengua... De tot allò que estim i de tot allò que m’indigna com la injustícia humana a nivell social o humana. Quan no podem utilitzar la nostra terra. També m’agrada glosar de coses que no són tan profundes. Glosar és fer cucaveles amb paraules, malabars amb paraules. Ho trob apassionant.

- Quin ha estat el paper de la dona a la glosa?
- La dona sempre ha estat transmissora de la paraula. Ha estat contadora d’històries perquè era la que estava a casa i amb els infants. De fet, jo soc coneixedora de la glosa a través de la meva besàvia. Ella va ser la meva referent. Sí que és vera que la dona a l’hora de recitar en públic no anava a les tavernes o altres llocs on es reunien els homes per recitar. No vol dir que no n’hi haguessin, però no eren visibles. Hi ha excepcions com na Joana ‘Cartera’, de Búger. Actualment, a l’Associació de Glosadors de Mallorca som cinc dones de trenta i busques que formam part del col·lectiu.

- En quin estat creis que està la glosa a l’actualitat?
- La glosa s’ha revifat però segueix un procés en el que no és segur que sobrevisqui sense que no es faci res per preservar-la. Hem de fer feina perquè continuï. Abans la gent l’aprenia de forma natural. Avui hem de fer tallers per mantenir-la viva. Hem de pensar que avui en dia hi ha una barbaritat d’oferta d’entreteniment. T’ha d’estirar d’alguna manera. La glosa continuarà viva si té un sentit avui en dia. No ha de ser folkloritzada. No ha de ser una peça de museu.

- Fa uns anys es va organitzar una picat entre el glosador Mateu ‘Xurí’ i el raper Valtònic...
- Aquestes iniciatives són molt atractives. No deixa de ser improvisació oral. És fer aquest joc de malabars amb les paraules. La glosa té una forma tradicional d’estructura, mètrica i rima que és seva pròpia. Si volem que sobrevisqui l’hem de posar en diàleg amb les altres disciplines perquè tengui sentit. Els glosadors d’aquí hem fet trobades amb altres com els betsolaris del País Basc o el repentismo de Cuba.

- La glosa a Sóller ha estat una peça de museu?
- Ara ja no però hi va haver un temps d’impàs en que no va morir però va estar en coma. Sempre hi ha hagut gent que ha preservat la glosa però de manera escrita. Al mateix setmanari Sóller hi havia en Toni ‘Tomeuet’
que durant molts d’anys en va publicar setmanalment i també n’hi va haver d’altres. D’una manera o d’altra, a partir dels tallers, ha agafat embranzida gràcies a aquelles persones ‘pont’ que han connectat els coneixement dels majors amb les noves generacions, la glosa ha pogut tirar cap a endavant. Gràcies als tallers, des de fa 10 anys al setmanari Sóller cada setmana hi ha una secció de glosa. Això dignifica la glosa i la història del poble. Tenim molt bons glosadors com en Pau Cerol, n’Andreu ‘Tambor’...

- Ens podria improvisar una glosa per acabar l’entrevista?
- Es parlar sempre s’adolla/si estimar és es teu xerrar/perquè això és cultivar/cada mot sentit dins Sóller/una llengua sempre brota/te fa crèixer amb dignitat/ que cada mot que hem sembrat/ l’abraçes i no escatimes/ que si cada mot estimes / creixes amb amor i llibertat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.