Si tradicionalment Santa Catalina ha estat un barri pescador, impulsat per l’activitat marítima, actualment és el centre del debat sobre la turistificació del Port de Sóller. On abans naixia el nucli de la vida marinera al municipi, ara s’hi succeeixen bars, terrasses i lloguers vacacionals. Uns negocis que res ténen a veure amb els orígens de la barriada del port.

«La identitat del barri s’ha perdut completament. Ara t’asseus a 10 metres de la mar i no veus l’aigua», assenyala el pescador Jaume Ensenyat. «Si me demanen quin port vull, jo me’n vaig 40 anys enrrera, a un lloc romàntic i sense massificació», apunta el mariner. «Això sí, abans molta gent del barri passava gana i ara el turisme ha canviat el panorama econòmic del port», afegeix.

D’aquesta manera, la transformació que dibuixa Ensenyat es converteix en el cor del conflicte dels darrers temps. Mentre l’activitat turística lidera l’exercici econòmic de la zona, els residents adverteixen un descens en la seva qualitat de vida en els darrers anys.
Així, l’Associació de Veïnats de Santa Catalina denuncia que «el problema és de convivència, el conflicte són els renous, l’ocupació de carrers per part de les terrasses, la manca d’aparcament o les males olors d’alguns locals». A més, afegeixen que «la normativa no es compleix. Amb una declaració jurada els locals continuen oberts i ningú no comprova la veracitat de les dades aportades».

Per això, unes setmanes enrerre l’Associació omplia els balcons del barri amb pancartes reivindicatives, que sota el lema ‘SOS Veïnats’ reclamaven l’atenció de les autoritats per tractar de posar fi al seu malestar. Això sí, sempre puntualitzant el matís que «el problema no són els turistes, sinó la gestió dels negocis turístics i la massificació que comporten. No som una altra pancarta d’arruix turistes», reafirmen els veïnats.

Davant el temor que la situació empitjoràs en funció del color del govern a l’Ajuntament de Sóller, l’associació presentà els seus reclams als diferents partits polítics durant la campanya electoral. I així, mentre els residents els apuntaven «l’amenaça que el barri es converteixi en el nou Dalt Vila», totes les formacions varen subscriure la problemàtica.
Segons expliquen els veïns, «tots els partits han contestat a les nostres demandes, o bé que tractaran de revertir la situació, o bé que no s’agreujaran les conseqüències de la massificació turística». Per la seva banda, l’associació afirma que la seva voluntat és «posar el veïnat en el centre de la qüestió, així com garantir la tranquil·litat a la gent que resideix al barri». I, responent a les promeses polítiques, apunten que «si no compleixen, prendrem mesures».

El debat sobre la turistificació del barri també s’agreuja a causa de la gentrificació que pateix la zona. Si bé l’Associació de Veïnats considera que no pot assumir aquesta problemàtica, alguns residents admeten la importància del conflicte i apunten que «la normativa no garanteix la defensa del patrimoni».
Des d’una perspectiva més històrica, el pescador Jaume Ensenyat valora la situació actual. «Avui en dia, ningú de nosaltres seria capaç de comprar un habitatge com férem els veïnats a la nostra època», assegura el ‘Mahonès’.
En aquest sentit, Jaume Ensenyat suggereix que «una possible solució seria construir vivenda pública». A més, afegeix, «crec que el jovent seria el principal beneficiat. Això sí, ara mateix sembla impossible».