Setmanari d'informació local - 138 anys

«Ara és l’hora de remar tots en la mateixa direcció»

Jaume Casasnovas Sastre, President de l’Associació Defensora Sollerense. | Irene Cabrer

L’actual Jutge de Pau de Sóller, Jaume Casasnovas (Sóller, 1959) és alhora president de l’Associació Defensora Sollerense, una entitat que es fundà el 1877 com una societat assistencial i mutualista i que deu anys més tard construïa la seva seu amb un teatre. El president de l’associació cultural i esportiva es mostrà molt afectat i amb llàgrimes als ulls per la pèrdua d’un edifici inclòs en el catàleg de patrimoni del qual ara només en queda una sala, l’escenari i les parets de la façana. Malgrat el moment, concedí aquesta entrevista per valorar la situació actual i com encara el futur.

- Des de quan sou el president de l’Associació Defensora Sollerense?
- Des del 2001, tot i que ja havia estat vicepresident amb anterioritat.

- Com es va interessar per l’entitat?
- Hi vaig entrar a formar part perquè com molts sollerics en sentim el Defensora com a nostre. A més, m’hi unien llaços familiars amb Jaume Oliver, qui representava llavors la societat.

- L’associació decidí donar l’immoble el 1999? Per què?
- Sí. El teatre Defensora ja tenia mancances estructurals que requerien una intervenció bastant important perquè no caigués. No teníem possibilitats com a associació, i per això férem una donació a l’Ajuntament a canvi que els socis tenguéssim una sèrie de drets. S’acordà que la gestió seria a partir d’una junta de govern formada per 4 integrants del consistori i tres de la Defensora.

- Mai s’hauria pensat haver arribat en aquest moment d’avui.
- Quan férem la donació, la condició era perquè es mantingués el teatre i tota l’edificació. Els representants de la Defensora hem passat 24 anys d’angoixa, però mai imaginàvem aquest fatídic desenllaç. Sort que parts molt preuades del teatre com el teló de Tòfol Salero se salvaguardà en un altre edifici.

- Què pot haver passat per haver arribat a aquest extrem?
- En resum, s’ha arribat a un punt que no s’ha fet res. Tots els Consistoris que han passat per l’Ajuntament han intentat fer alguna cosa, amb més o menys encerts o amb més o manco implicació, però al final l’edifici és enterra i amb més problemes que l’any 1999, tot i els projectes.

- A qui li pertocava la gestió de recuperar el teatre?
- A l’Ajuntament. Hi havia un milió d’euros compromesos en el seu moment per destinar al Defensora quan es va fer l’obra a s’Atalaia i que no arribaren mai. En aquell moment, fa més de quinze anys, eren molts diners. I en altres casos, hem hagut de tornar diners perquè aquí no tenien cap projecte concret.

- I què va passar?
- Més endavant sí que es redactà un projecte, però arribaren els problemes; la crisi de la Covid i de la guerra d’Ucraïna amb el consegüent augment de cost del material. Una empresa que subcontracta un altre. Altres feren fallida, i darrere tot això algú havia de fer un control, però ningú ha fet la feina que s’havia de fer i ha passat el que no havia de passar.

- Només té la culpa l’ajuntament?
- No. El Consell i el Govern també en són culpables, perquè he anat a tocar moltes portes que no s’han obert i ara tenim aquest desastre.

- L’Ajuntament ha confirmat que recuperarà l’edifici. Què n’opina d’això?
- Què és hora de remar tots en la mateixa direcció i deixar d’estirar-nos els cabells uns als altres i fer acusacions, perquè ara toca resoldre el problema. També demanaria al batle que compleixi amb la promesa que va fer d’aixecar-lo de nou, perquè esper sigui una realitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.