Setmanari d'informació local - 138 anys

«El sector encara no està preparat per a la digitalització»

Joan ‘Det’ és un jove pagès que gestiona part de l’empresa familiar vinculada al camp. | Irene Cabrer

Joan Deyà (Sóller, 1994) és un dels pagesos que secundarà la vaga programada per dia 19 de febrer, en la qual es demanen millores per al sector agrari. Ha estudiat enginyeria agrònoma i és la tercera generació que se’n cuida de la terra de la seva família. En aquesta entrevista explica com es troba aquest sector perjudicat per una normativa que aplicarà Europa a partir del mes de setembre.

-Quan va decidir dedicar-se al camp?
-Em ve de família, qui sempre han estat vinculats a la terra i ja de petit anava amb el meu padrí per l’hort i l’olivar.

-Ens pot explicar per què anau a la vaga?
-Hi ha diferents punts, però un dels principals a les Balears és que el sector encara no està preparat per a la digitalització, una problemàtica que afecta la feina. Un altre va lligat a la rendibilitat agrària, que s’ha agreujat des de la Covid. És a dir, els costos han augmentat molt per noltros mentre que el guany per al pagès és insignificant. I la burocràcia, que és molt lenta i voluminosa. Ara mateix, per exemple, es va aprovar una ajuda de l’any 2021. Així és impossible tirar endavant una explotació i impedeix que els joves vulguin entrar dins el sector.

-Què reivindicau?
-Una de les reivindicacions més necessàries que exigim és que se’ns reconegui la insularitat igual que a les Illes Gregues. També, que els productes que vénen de països tercers compleixin les mateixes restriccions que noltros. A més, que s’apliqui la llei del 5% que potencia la compra de producte local a l’hostaleria.

-I com afecten aquests canvis al pagès?
-Es tracta d’un canvi de paradigma dins un sector que està envellit. El pagès professional és gent no adaptada a la tecnologia i els canvis que ens demanen van en aquest sentit. La gestió que fins ara era un fet molt familiar i amb una pràctica que comporta sembrar; comprar abono; recollir i vendre, es converteix a tenir un control més exhaustiu de tot. Ara és obligatori donar el teu nom, que va vinculat a la teva explotació per saber què has comprat i què n’has fet amb el producte en la superfície que tens declarada. Si no quadra, s’ha de justificar.

-I més concretament a Sóller?
-Aquí vivim del romanticisme cap als nostres horts i no s’ha tengut mai en compte la jornada que fa un dins ca seva. Si s’hagués de mirar no és rendible. Així i tot, s’ha d’especificar que la normativa afectarà els professionals amb una explotació superior a 5 hectàrees. Per tant, al setembre no afecta la majoria de parcel·les de Sóller. I el 2025 s’aplicarà la segona fase i aquí sí que hi entren més explotacions.

-Hi ha algun pagès de Sóller adaptat ja a les noves tecnologies?
-I tant. Devem ser entre 10 i 12 pagesos. En aquest sentit, s’ha de destacar la feina de la Cooperativa que ha premiat la feina de tota aquesta gent que s’ha preocupat per avançar i aplicar les noves tecnologies a les seves explotacions. Però encara som pocs.

-Com ajuda això al pagès?
-Només per posar un exemple, he canviat el sistema de reg per millorar i ser més eficients a l’hort i olivar a través d’uns microaspersors i hem reduït el consum d’aigua al 25%. De totes maneres, sé que això no està a l’abast de tothom. Aposta demanam més temps a les institucions per adaptar-nos.

-De moment no hem entrat en situació de sequera, però com es pot fer front des de la pagesia?
-Sobretot implica resoldre el problema de la depuració terciària, perquè és essencial. Si l’agricultura pot aprofitar aquesta aigua regenerada, gran part de la que destinam a regar es pot utilitzar per al consum humà. I, per descomptat, fer molta feina amb per eliminar les pèrdues, un treball que a Sóller s’està aconseguint. Quant a l’agricultura, també implantar altres sistemes de monitoratge de l’aigua, com el que he explicat abans.

-Creu que la gent és conscient que el camp està morint?
-És tan gradual que va a poc a poc, i no hi acabam de posar fil a l’agulla. Per exemple, no miram l’etiqueta per saber d’on venen els productes i si arribam al punt que s’ha d’importar tot, quin sentit tendrà l’agricultura aquí? No tendrà sentit i després, què tendrem com a apaisatge si aquest està conservat pels pagesos? Estam predestinats a arribar a un acord entre societat i normativa, si no desapareixerà.

-Quines mesures es poden aplicar per ser més competitius a Sóller?
-Principalment ens hem de saber situar dins el mercat amb productes de temporada i adaptar-nos. Després, ser diferents dels altres en qualitat. Hem de voler ser especials i deixar all pagès tenir una activitat complementària. Per exemple, aquí tenim les visites guiades a la tafona i amb això ens defensam. Amb la taronja, anam directes al client que vol pagar el producte a un preu raonable. En aquest sentit, vull dir que l’hoteler local s’ha començat a conscienciar.

-Quin és el seu dia a dia?
-M’aixec a les 6 del matí. Organitzo la feina del tall i ens repartim a l’hort o olivar, segons la temporada. Després faig moltes hores d’oficina, sigui per gestionar encàrrecs de clients; de les feines del camp o dur al dia els llibres de registre.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.