David Rodríguez Magraner és un solleric de trenta-sis anys que treballa a l’hostaleria. Amb un caràcter alegre i un do natural per a la imitació, David és membre actiu de Corriola des de fa dotze anys, tant pel que fa a papers principals, com d’altres papers secundaris. L’any passat, per circumstàncies personals adverses al protagonista de l’entrevista, a quatre dies de l’estrena de la seva darrera obra, Corriola va haver de fer modificacions de darrera hora del cartell d’actors de l’obra «Mamà», de Jordi Sánchez i Josep. A Gómez. Així doncs, Guillem Puig i Guillem Coll es convertiren en el 2023 en els encarregats de cobrir la totalitat de les representacions previstes, repartides en un principi entre la primera parella i la formada per Tomeu Campins i David Rodríguez.
Un any després d’aquesta representació i amb un context molt més favorable, David i Tomeu, finalment, podran ser parella teatral, germans en la ficció.
I és que «Mamà» és una obra en la qual dos germans, un més viu que l’altre, planifiquen un hipotètic futur en el qual tan sols apareixen ells dos, lluny de qualsevol problema, sobretot de la seva malsofrida mare qui, tot i tenir ja els seus anys, continua donant càstig i sense intencions de morir, «per ara».

- David, content de pujar de nou als escenaris?
- Sí. Molt content i agraït per tot el que implica. A nivell personal ja més tranquil i al teatral content, pensant que en Tomeu i jo ens poden llevar aquest «cuquet». L’any passat ho teníem tot a punt i no va poder esser però el cap de setmana que ve sí que serà una realitat. Aprofito per agrair als companys l’esforç per adaptar-se a les noves circumstàncies tant fa un any pels canvis que s’haguérem de fer, com enguany per poder-la repetir. El suport rebut durant tot aquest temps demostra que som una gran família.

-No havia passat mai que Corriola repetís obra, en aquest cas «Mamà»
- Així és. Ho fem de forma extraordinària per tal que Tomeu i jo puguem treure tota la feina feta. Ens volíem treure aquest cuquet i ha estat una sort que la resta d’implicats venguessin a bé en repetir-la. Aquesta vegada només implica un cap de setmana amb dues úniques funcions,
concretament el 13 i el 14 d’abril ambdues a les 19 h, com sempre al C.P Victòria. Els interessats podran adquirir les entrades numerades anticipades al mateix teatre els dies 8, 9 i 10 d’abril de 19 h a 21 h i una hora abans de cada funció. És una molt bona ocasió per a que qui no tingué cadira, la reservi!

- I per què han de venir a veure aquesta obra? Recomana repetir?
- Han de venir pel mateix de sempre, per consumir cultura i passar una estona agradable i divertida. Qui l’hagi vista, sense cap dubte pot tornar a venir a veure-la. Tot i que la trama és la mateixa, Tomeu i jo ens hem permès (i també ens l’han donada) la llicència d’improvisar. En l’àmbit de representació cada un de nosaltres s’ha fet seu el personatge, igual que feren els «Guillems».
Triàrem aquesta obra per disponibilitat d’actors i ens adonàrem que cabia la possibilitat de muntar dues obres paral·leles, ja que teníem quatre actors amb ganes d’assajar i només dos personatges. La proposta agradà a tothom i provàrem sort.

- Parlant d’improvisacions, cal entendre’s molt bé entre actors, damunt l’escenari per arribar a aquest punt?
- El nostre bon feeling ho ha fet tot molt més fàcil. Tomeu i jo ens avenim damunt i fora de l’escenari i això crec que es nota. Ens sabem salvar dels possibles errors amb una mirada, amb la confiança donam lloc a les «putadetes», a poder xerrar clar del que creim que és millor, sempre baix les ordres de Piquita Riera. Entre nosaltres manejam molt bé el llenguatge subliminar.

-Que el pes de l’obra recaigui només sobre dos actors ha suposat un hàndicap?
- Hi ha hagut escenes fàcils i d’altres que han costat més pel que fa a moviments i ubicació. Interpretativament parlant, tornar a arrancar ha estat més dur del que pensava. Tot i que en el seu moment estàvem preparats per a una estrena, Com aquell que diu, hem muntat l’obra de nou, tant a nivell interpretatiu com de decoració, que li hem donat un aspecte renovat respecte de la primera «Mamà». I és que me n’he adonat que, quan només són dos damunt l’escenari, els aspectes positius i negatius s’aguditzen. En dificultats, és un diàleg dens de quasi dues hores entre dues persones, amb poc descans, encara que si bé és cert que, com menys personatges intervenen, esdevé més fàcil connectar. La part positiva és que tot és més àgil i bo de coordinar, fins i tot els dies d’assaigs.

- Com us enfronteu als espòilers?
- (Rialles). Ni que fos una estrena de Hollywood… Repeteixo, tot i que la història és la mateixa, hi ha molts ingredients que la fan diferent! Animo a qui no l’ha vista, que vengui. I a qui ja la va veure, que torni. Per a Tomeu i per a mi serà una estrena en tota regla. Qui sàpiga de que va, que no conti res a qui sap que ha de venir per primera vegada!

- En un mateix any, després d’una obra repetida, pot venir una estrena d’una nova obra?
- Corriola descansa poc. Ja hem seleccionat entre un caramull d’obres, ja l’hem adaptada i en no res estarem assajant. Ni descansam i confiam no deixar ni de sorprendre ni d’entretenir.