Aina de la Penya (Bordeus, 1947) viu rodejada de llibres i quadres. La lectura i la pintura són les seves aficions d'ençà que es jubilà. De la Penya li dedicà deu anys de la seva vida a la política quan acceptà el càrrec de regidora del Partit Socialista de Mallorca (PSM). Durant el seu temps al partit, al que duu dins el cor malgrat la reconversió en Més, treballà per promoure la cultura al municipi, sent la seva feina la que posà els fonaments a festes reconegudes i estimades com el Firó. Ara, l’Associació Sollerica de Cultura Popular ha decidit atorgar-li el seu reconeixement de mèrits. L’acte tindrà lloc demà, 23 d’agost, a les 20 hores a Can Dulce.

-El 1995 entrareu com a regidora del PSM. Què en podeu dir del vostre temps en aquesta feina? Quants anys hi estiguéreu?
-Va ser una aventura i una responsabilitat. Vaig ser regidora a partir de 1995, però estava afiliada al PSM des de 1991. El que va passar fou que em vaig trobar al carrer en Joan Arbona i em va dir que preparava la llista, i em demanà si participaria. Em va venir de nou, però vaig acceptar fer-ho. En Guillem Bernat i jo duguérem el que era cultura, fires i festes. Ell estava més rodat que jo, però férem un bon tàndem. Vaig aprendre molt durant les dues legislatures que en total van ser deu anys. Intentàrem millorar el que hi havia. Fou molt interessant. La nostra fita fou incentivar la cultura i millorar coses que necessitaven que les revivessin.

-Ara, esteu jubilada. Què és el que us agrada fer al vostre temps lliure?
-No estic dins política des del 2003, que perdérem les eleccions, però vaig seguir dins el partit i segueixo el que passa a Sóller. No te'n desfàs de tot d’això. Ara no tinc la empenta d’abans perquè vaig tenir un ictus que m’ha llevat certes llibertats, així com l’edat. El que m’agrada és la lectura, vaig al club de la Biblioteca que et permet socialitzar a més de xerrar dels llibres. També m’agrada la pintura, fa temps pintava, sense talent, però ho feia perquè m’agradava. I estar amb els amics. Tinc els mateixos des dels anys seixanta quan vaig venir a Mallorca i són com germans.

-Teniu una llarga trajectòria dins la política, però quina era la vostra professió fora d’aquest món?
-A França vaig estudiar fins primer de batxillerat. No era estudiosa sinó més bé vaga. Després vaig fer l’Escola de Secretariat i vaig treballà a una empresa durant set anys fins que em vaig casà. Quan vaig venir aquí, el meu home, que és metge, havia de fer l'especialitat a Barcelona i jo el vaig acompanyar. M’agradà moltíssim perquè era la ciutat del meu pare, però la política ja m'interessava. A França estava al corrent del que passava. Vaig anar a un parell de manifestacions antifranquistes que s’organitzaren pels espanyols que estaven allà.

-La vostra feina és destacada a causa de la vostra implicació a la cultura municipal. Què en trobeu de la situació actual de la cultura a Sóller?
-Ha disminuït molt la importància que se li dona. S’hauria d'incentivar més, però tot depèn dels interessos. A nosaltres ens interessa molt, però veig que al Govern actual no tant. A vegades pareix que donen voltes al mateix. S’està reculant amb temes com la llengua i la memòria històrica. Sempre hi ha l'ombra de l'extrema dreta que espera el seu moment. I Sóller se mereix més. Potser s'hauria de fer una regidoria de coses que no s’han fet bé i d’altres de pendents perquè en tenim moltes. La situació és magre. Els joves tenen mèrit perquè es mouen, però els hi haurien de donar més ajudes i més idees.

-Així mateix, sou responsable d’impulsar els col·lectius del Firó, la festa més coneguda i estimada del municipi. Com sorgí la idea?
-Aquestes idees començaven a germinar dins un grup de joves que sempre tingué les portes obertes de l’Ajuntament. Entre ells i nosaltres ens posàrem d’acord i aportàrem tot el que poguérem. Crec que va anar bé perquè el Firó s’ha fet gros, és una festa important, i veig que continuen fent-ho amb ganes com nosaltres. El nostre servei ha estat d’utilitat.

-Cada any hi ha més igualtat a la política, no obstant això, fa trenta anys no era igual. Quins van ser els reptes de gènere que enfrontareu?
-En aquell moment hi havia dones a la política. Quan jo hi era la batlessa era n’Isabel Alcover i hi havia dues regidores. Les dones s’han atrevit a alliberar-se i veig que la cosa va endavant. Encara que hi ha coses que s’han de combatre com la violència de gènere. No fou senzill conciliar la feina de cada dia a casa i la de defora. Me'n vaig sortir perquè he tingut l’ajuda del meu home i les meves filles.

-Demà obtindreu el reconeixement de mèrits atorgat per l’Associació Sollerica de Cultura Popular. Com rebéreu la notícia del reconeixement?
-Els de Can Dulce van venir a casa meva per dir-me que m'havien escollit a mi. No m’ho esperava gens, però vaig estar molt contenta que pensessin amb jo. I com és de suposar hi vaig amb molta il·lusió.

-Plàcid Pérez serà l’encarregat de dur a terme la proposta del vostre reconeixement. Quina és la vostra relació amb Pérez?
-Vàrem estar junts al PSM, així que fa molts d’anys que ens coneixem. La sensació amb la seva proposta al reconeixement és la d'un amic que et ve a veure per dur-te una bona notícia.