Carlos Constantino (Sóller, 1944) ha dedicat la seva vida als altres com a gastroenteròleg. D’ençà que era jove ha compaginat la professió de la seva vida, la medicina, amb la seva afició, la natura. Constantino s’interessà per la micologia quan, encara que era coneguda no ho era amb profunditat a la nostra illa. Doncs així, s’ha dedicat a divulgar el seu ampli bagatge sobre els fongs i els bolets mitjançant la publicació de llibres i la conferències, fent ús dels seus coneixements com a professional de la salut.

-Actualment, esteu jubilat, però heu estat metge especialitzat en l’aparell digestiu. Com sorgí la vostra vocació per la medicina?
-Vaig estudiar a Barcelona. Sabia que volia estudiar medicina perquè m’agradava però no estava segur. Vaig estar a punt d’entrar en una enginyeria, però al final un amic que havia començat em va explicar el que feien i em vaig matricular. Van ser deu anys en total. Vaig estar a l’Hospital Clínic de Barcelona i a l’Hospital de Sant Pau i tres anys a una clínica fent d’intern com a estudiant amb monges mallorquines de La Caritat. A San Pau hi ha l’escola digestiva, que és reputada i la més antiga d’Europa, gràcies a un cirurgià amic meu, que em va recomanar per anar-hi. L’especialitat la vaig fer aquí. Estava convençut que volia tornar. Em vaig casar quan vaig acabar la carrera. Aquí ja em demanàrem per fer feina a Son Dureta i després vaig estar sempre a la seguretat social amb un despatx a Palma.

-Ara que esteu jubilat, quines són les vostres aficions?
-M’agraden molt les ciències naturals. També la mar, he fet pesca submarina i encara que ara no surt molt tinc barca. Tenc un olivar, on ara hem de començar a collir oliva. Des que estic jubilat, com és un olivar així mateix gran i em dona feina hi vaig dos pics per setmana.

-Els bolets ocupen una part de la vostra vida. Com coneguéreu el món de la micologia?
-Em vaig aficionar als vint-i-vuit anys, encara que de nin havia anat a cercar bolets, però en trobàvem i no sabíem què eren. A Catalunya començàrem a sortir els caps de setmana amb amics de Sóller i Mallorca. És una cosa molt guapa anar a la muntanya, però com només s’hi pot anar uns mesos a l’any feim fotografies, guardam mostres i els assecam. Tinc bolets de l’any 1980 i un herbari de fongs. Jo soc micòleg de camp, és a dir, com abans no tenia tant de temps anava al camp a cercar bolets i mirar-los. És molt interessant saber l’hàbitat on es troben els bolets. Per exemple, els esclata-sangs a on hi ha coníferes i les cames seques i els picornells a alzinars. També hi ha bolets a les dunes de les platges. A aquesta època anam per Es Trenc i Son Serra de Marina i cercam bolets que s’han fet a prop de la mar.

-Fa quasi trenta anys, escriguéreu amb Josep Siquier el llibre ‘Els bolets de les Balears’. Per què decidireu escriure’l? I quina relació teniu amb Siquier?
-Les ganes de conèixer i de fer conèixer. Aquí abans no hi havia molts de coneixements. També ens interessava la toxicitat. De fet, m’han cridat de clíniques per intoxicacions per si podíem aclarir quin bolet era i què havien de fer. En Pep Siquier és farmacèutic i molt amic meu. Al principi érem dos aficionats. Em digueren que n’havia un que estava tronat com jo que tenia una farmàcia a s’Arenal. Vaig contactar amb ell a través d’un amic i quan el vaig anar a veure ja tenia fotos de bolets penjades per la farmàcia. Ens férem amics i començarem a sortir i fer feina per mostrar els bolets a la gent. El llibre ja va per la tercera edició. Hem posat fotos digitalment i n’hem canviades. Aquest any en Pep publica tres treballs i jo he col·laborat a un d’ells.

-Ara que pareix que anar a collir bolets està de moda, quines diferències veieu a com es fa ara amb abans? Creieu que la gent té prou coneixements?
-Avui en dia hi ha massa gent per tot i ho giren tot. Hi ha molts inconscients que hi van amb rastells i bosses de plàstic. Per anar bé quan agafes bolets, no s’ha de notar que has passat. Si es grata es destrueix el miceli i l’any que ve ja no surten bolets. Amb les bosses els bolets s’esmicolen, es mesclen si n’hi ha de tòxics amb els bons i sobretot, tenen la seva forma de reproduir-se que és amb les espores. Tampoc mai s’ha de menjar un bolet que no es coneix perquè molts comestibles en tenen un que se sembla que no ho és. Encara que cada vegada hi ha més gent que els saps distingir sobretot d’ençà que feim les Jornades. Abans eren ‘Cursets per la identificació dels bolets’ i llavors jornades micològiques amb conferències, una exposició i una demostració de cuina. Sobretot deim que s’ha de respectar el bosc i els bolets.

-Quines previsions podeu fer de la temporada actual de bolets?
-Aquesta temporada a Sóller és dolentíssima. Un bolet necessita humitat. A Eivissa n’hi comença a haver perquè ha plogut molt. A Mallorca hi ha zones com Son Massip i Lluc que ha plogut i aviat n’hi haurà, però degut a les olives no hi podré anar gaire.

-Els coneixements mèdics us han ajudat a conèixer els efectes dels bolets tòxics, ens podríeu explicar quins són?
-Les intoxicacions poden ser a termini curt o llarg. N’hi ha que poques hores després de menjar un bolet no es troben bé, tenen diarrea, vòmits, i el que han de fer és anar al metge i si pot ser amb restes del bolet que han menjat, encara que estiguin dins els fems o fins i tot al vòmit, amb això a vegades es pot saber quin bolet has menjat i si té importància o no. La majoria no en tenen, però n’hi ha que sí. De morts no en conec aquí, però s’ha de dir que a Espanya cada any n’hi ha.