La Plataforma Port Ramassat ha finalitzat el procés de consulta pública iniciada al mes de juny. Entre les 214 respostes recollides, el 94% dona suport a la creació d’una Àrea Marina Protegida (AMP) com a eina clau per millorar la gestió i garantir la regeneració del litoral. En aquest sentit, la plataforma reconeix la tasca feta des del Club Nàutic i la Reserva per s’Illeta, qui des de fa quinze anys reclamen una reserva marina.
No obstant aquest suport cap a un canvi de model necessari, el 54,2% dels participants consideren que el litoral de Sóller es troba en un estat dolent o molt dolent i el i un 29,8% el cataloguen com a regular. Pels recursos hídrics terrestres, un 51,9% troben que estan en mal estat, i un 34,1% en un estat regular. Un percentatge molt alt del 92,6% reconeix la connexió entre el mal estat dels torrents i aqüífers i la qualitat del medi marí.
L’objectiu de la consulta popular ha estat veure la preocupació real de la població de Sóller vers el patrimoni hidràulic per incitar un moviment i debat sobre l’estat ambiental. Aquest procés es presentarà i es donarà a conèixer el pròxim divendres, dia 21 de novembre a la Capella de les Escolàpies.
Com a conclusió dels resultats que han analitzat des de Port Ramassat, s’evidencia a més una gran preocupació i una percepció negativa de l’estat marí i també dels recursos hídrics. En aquest sentit, un dels integrants, Gerard Pedrero apunta al fet que «les aigües del Port comencen als torrents de Sóller, les dues aigües estan connectades i les solucions comencen aquí, per això animam a la gent a venir divendres a crear un espai de debat i solucions per protegir el medi natural».
Pedrero argumenta que en la presentació de la plataforma, es tractaran també temes com la protecció del medi, el fondeig, la pressió nàutica o la sobrepesca, unes activitats que «cal regular». Després de la presentació, Port Ramassat vol crear una xarxa formada per diferents «actors i gent implicada per impulsar eines de gestió més participatives, transparents i properes, que integrin tant el coneixement científic com el saber local».
Les enquestes s’han realitzat en tres idiomes: català, castellà i anglès.
