Maria Mut Vallès (Binissalem, 1978) és psicòloga i la directora del Casal Ariadna, un servei especialitzat del Consell destinat a l’acollida temporal per a dones víctimes de violència masclista i els seus fills. Hem parlat amb ella per conèixer de primera mà com es treballa des del centre d’acollida ara que arriba el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25N).

- Per què és tan necessari celebrar aquest dia?
- En primer lloc, dir que no és un dia de celebració sinó de reivindicació, perquè hi ha dones que encara no són cregudes, encara hi ha agressors que són justificats, encara hi ha institucions que fallen i perquè encara hi ha moltes violències silencioses. Per això està bé que incomodi el 25N. S’ha de reivindicar i és ben necessari, perquè no és un problema individual, ni domèstic, ni un problema privat, és estructural i social.

- Quines són les violències silencioses?
- Serien les violències econòmiques, les que definim com a psicològiques, aquelles on et recomanen que no facis feina, amb l’excusa que ja guanya massa doblers pels dos, per exemple. És una violència subtil, que et deixa aïllada socialment, econòmicament, familiarment i laboralment i t’empressona i quan et vols separar ja no pots perquè no tens res.

- Des del Consell, quins serveis s’ofereixen a les dones?
-El Consell té una xarxa d’atenció a la dona víctima de les violències masclistes i engloba tot tipus de violència que pugui patir per part d’un home. Es tracta la violència de gènere, que és la violència que exerceix la parella o exparella contra ella, les violències sexuals (prostitució, tràfic de persones amb finalitat sexual i l’obstètrica). S’ofereixen diferents programes especialitzats com el CID (Centre d’Informació de la Dona) per informar i assessorar. El centre Libertas, per a dones que han sofert agressions sexuals, el servei d’Atenció Psicològica, per a mares i infants, el servei d’Atenció Jurídica i després el centres de protecció. A més, hi ha la Casa Aurora (són cases repartides per Mallorca on la dona pot continuar el seu procés de vida) i la Casa Violeta (per a dones amb crisi psicològica o trastorn mental conseqüència de la violència). També hi ha el Casal Ariadna.

- Quin paper desenvolupa el Casal Ariadna?
- Rebem totes les urgències de dones que necessiten protecció i seguretat i que tenen un risc extrem. Està obert les 24 hores al dia, els 365 dies a l’any per a dones i els seus infants i de vegades per a persones dependents. Les dones arriben a través de les forces de seguretat i pel servei de 24 hores de l’IBDONA, després d’una situació de violència. La nostra feina és explicar la situació, què sàpiga on és i el que ha passat i que s’haurà d’adaptar a una nova situació de canvi. Amb l’ajuda de tot un conjunt de professionals començam un procés de recuperació integral on es fa feina en tots els aspectes de la vida de la dona: adaptar-se a l’entorn del centre, canvi de municipi, canvi de centre de salut i escolarització dels fills.

- Com està organitzat el centre?
- Al casal conviuen dones i mares amb els seus infants. Hi ha lloc per a un total de 16 famílies, tot i que hi ha sobreocupació. Quan arriben es fa un pla d’intervenció amb cada una d’elles, i parlam de tot perquè és un canvi molt dràstic. Tenim una normativa mentre viuen a la finca de pisos on les famílies es distribueixen per habitatges i van fent la seva vida com si fossin autònomes, sempre acompanyades amb el suport necessari per recuperar-se del procés.

- Algunes ho superen?
- L’èxit de recuperació depèn de l’adaptació d’un procés que elles no han demanat. A nivell psicològic es recuperen. Amb el temps afronten la realitat d’una altra manera, però han fet un canvi molt gros i s’ha de suplir una altra vida. Són molts d’aprenentatges nous i tots de cop i és difícil. Hi ha un problema afegit darrerament: la recerca d’un habitatge que no poden pagar i sobretot si tenen infants.

- Considera que els recursos actuals són suficients?
- Manquen recursos residencials i d’atenció per a dones que presenten la dualitat de ser víctimes de les violències masclistes combinades amb tenir una addicció, un trastorn mental, discapacitat o en edat de jubilació.

- Quin paper juga la prevenció?
- És necessària molta prevenció per no arribar als extrems que ens arriben a nosaltres i això comença des de petits. Des de casa és fonamental transmetre valors igualitaris i fugir d’estereotips i sobretot detectar els senyals d’alarma quan inicies una relació de parella. Per exemple, el «Lovebombing» (si des del principi et declara tot el seu amor), telefonades o missatges de whatsapp excessius, si s’enfada si no respons ràpid, revisa o vol revisar el telèfon, contrasenyes, xarxes, critica o qüestiona la manera de vestir, parlar, actuar o relacionar-se, fa regals cars i inesperats o s’interposa, de forma subtil, als teus plans. Tot això crea una dependència per viure a través dels ulls de l’altre.

- Com desconnecta per continuar ajudant les dones?
- Venint a Sóller i passejar per la plaça, caminar pel passeig del Port o caminar per la muntanya. Em dona vida i em regenera. Pens que tan de bo elles poguessin venir aquí i respirar davant la mar. És terapèutic.