He pogut comprovar amb les meves darreres lectures que existeix una poesia més o menys clàssica dins l’àmbit de la literatura dirigida a la infantesa . Ja el 1978 les mestres Maria Antònia Pujol i Tina Roig, del prestigiós centre "Rosa Sensat" oferien al públic un recull de petits poemes dirigits a l’al·loteta en edat escolar. es tractava de donar a conèixer l’experiència sempre gratificant de fer viure la poesia als nens petits. Això és tasca no fàcil d’aconseguir. Els interessos que anam descobrint a l’infant petit i que exposam a tall de verosos. Una feina engrescadora per als pedagogs però conèixer el que és la sensibilitat poètica tan important en aquests temps de brutal materialisme.

- I què vols dir amb tot això?

- Què la vida també és vers. Són molts els que pensen i mediten en clau poètica i no ho saben expressar...

- Ja saps allò que diuen en castellà: "El poeta nace, no se hace".

- O dit d’una altra manera: Sense vocació no hi ha veritable ofici. Però retornant al tema d’aquesta tertúlia et diré que hem estat molts els autors famosos que han volgut composar poemes per als més petits.

- Per exemple?

- Josep Maria de Segarra quan canta: "Riu, criatura riu/ i ensenya bé totes les dents/ petites i esmolades./ Riu, criatura riu."

- Un missatge extremadament senzill.

- I Guerau de Liost en dir: "Volta de corda/ salten les nenes/ branden els braços/ riuen les cares/ ballen els peus/ volta la corda."

- Qui no hi va jugar a saltar la corda!

- Pot ser més dels que et penses. Els jocs d’antany han desaparegut dels patis de la majoria de les escoles.

- Segurament. Amb tanta electrònica domèstica, tants mòbils, tantes consoles, no m’estranya.

- Sí. Hem de reconèixer que allò que glossava Josep Carner ja no és d’aquests dies: "Bales, tabals, trompetes i cavallets i nines/ aquestes són les joguines/ per jugar-hi els nins."

- Tabals i trompetes...

- Sí. Jugar als soldats. Heus aquí una altra curolla infantil que versificava el gran Joan Maragall: "Toquen les tromptes,/ vénen els soldats,/ avançant en amples/ rengles virolats./ Llencen les trompetes/ alts crits triomfants,/ i al voltant s’emporten/ un estol d’infants."

- Sí. Qui no recorda quan desfilaven aquells "marinos" de la base?

- Bé. D’això en parlava a cop de vers el poeta Miquel Martí Pol: "Mare, si fos mariner/ mariner de bona traça/ me n’iria mar endins/ tot sol amb la meva barca;/ el vent fora un crit de goig,/ la vela coloma blanca,/ el cor d’un blau com d’ encís/ i els ulls d’un verd d’esperança."

- Massa guapo ho pinta.

- Ho pinta amb ulls de criatura.

- L’edat de les il·lusions.

En el millor dels casos que també essent petit et plouen frustracions i desenganys.

- També és veritat. Només el fet d’haver-se d’aixecar ben de matí per anar a l’escola fa emprenyar molts de menuts. I el poeta, tanmateix, ho vol veure sempre tot amb millors ulls.

- Per exemple?

- Per exemple Llorenç Riber quan canta allò de: "Aixecau-vos de matí,/ i veureu el sol sortir/ vermell com una magrana."

- I se n’anava l’estiu i s’acabaven les vacances i altre cop les "mates"...

- Escrivia sobre tot això Josep Carner: "L’estiu se’nv a de puntentes/ saludant pallers i pletes,/ alçant amb la mà el decor/ de son matell de brins d’or."

- I ve la tardor. Carner, sempre detallista, hi veu un trist simbolisme: "A l’arbre hi ha una fulla que està ja/ a punt de caure/ i l’últim raig del dia que ho sap,/ encara la daura."- Bella imatge!

- Com no és la flor dels nostres tarongers tan bellament glossada per Joan Amades.

- I que diu n’Amades?

- Diu: "Sota la finestra/ n’hi ha un taronger/ en fa la flor blanca/ color de paper."

- Idò molt bé.