Podria dir que m’ha sorprés l’actitud dels regidors Tomàs Plomer i Francisco Rodríguez d’oposar-se a l’obertura d’un expedient per a l’aplicació a Sóller de la llei de la Memòria Històrica,. Podria, però no ho faré perquè ja són poques les estupideses dels polítics que m’agafen amb el pas canviat. Ells mateixos es retraten en aquest i altres assumptes en què cal mostrar davant la ciutadania un posicionament clar i conseqüent amb tot allò que diu defensar el partit que representen. D’aquests dos personatges (plegats i/o per separat) podem esperar-ne de més grosses i de més gruixudes; fins i tot que en facin alguna de sonada abans d’acabar l’actual legislatura. Hi ha molta esca tirada i seria estrany que algun d’ells no acabàs empassant-se l’ham. Cap novetat després de l’espectacle que durant l’anterior ens oferí Miquel Nadal. Estam curats d’espants. Vius idò, perquè el passat primer d’octubre ja evidenciaren no tenir cap estuguedat per alinear-se amb el PP i deixar en entredit l’autoritat del batle.

Les raons expressades per Plomer no poden ser més pobres. Li convendria repassar el seu argumentari perquè el que empra resulta patètic. Dir que “no era el moment de desenterrar temes d’aquesta índole i que a més suposen una despesa per a l’equip de Govern” és d’una ridiculesa que frega la grosseria. Quan sinó ara, després de trenta anys d’ajuntaments democràtics i amb un marc legal específic, li semblaria adient a l’inspirat regidor de Turisme? I quina despesa extraordinària suposa obrir un expedient i redactar el corresponent informe? Són, bàsicament, actes administratius amb un cost mínim per a la ciutadania. Si tant li preocupa l’import del catàleg de símbols del franquisme, que no passi ànsia, puc oferir-li dues solucions. La primera és que jo m’ofereixo a redactar-lo i signar-lo com a llicenciat en Història i Teoria de les Arts. De franc, és clar. La segona seria que ell renuciàs al seus emoluments municipals en càs de no acceptar el meu oferiment i voler contractar un altre especialista. Tema resolt. Així de senzill.

Però parlem clar i anem per feina. Als regidors Plomer i Rodríguez, com als del PP, el què de veres els cou és “desenterrar temes d’aquesta índole”, perquè això suposa sortir d’aquesta “amnèsia històrica” en què els agrada viure i en què pretenen que els demés habitem. Quan se’ls demana donar una passa per recuperar la memòria col·lectiva i per assumir els fets del passat amb tota la força dels valors democràtics, llavors l’únic que saben fer són anques enrere. El vertader problema no és de conveniència o de doblers, sinó de definició, de botar la bardissa, de situar-se o no entre els demòcrates. Són aquests, en ple segle XXI, uns dubtes tan reals com absurds, ja què l’altra opció implica una evident sintonia –diguem-ne, compliciatat- amb el significat d’aquests símbols. I les complicitats amb el feixisme i la dictadura, per mínimes que siguin, no tenen cabuda en el model de societat que defineix la Constitució.

Algunes de les notícies de Mallorca que veig darrerement a la premsa contradiuen allò tan repetit de l’agonia de la nostra pagesia. Avui en dia -més que mai- la terra té treta. I molta! Repassant les noves sobre el cas d’Antònia Ordines, exgerent del CDEIB en temps del PP, llegeixo que, acompanyada per la jutgessa i la polícia, anà a la seva residència de Pòrtol i, allà estant, “indicà un lloc concret, en un petit hort que hi ha a la finca on, entre unes cols, hi havia una borsa d’escombraries de color gris i una antiga caixa de Cola-Cao que contenia 240.000 euros”. No sé si els tarongers donen per tant, però amb l’hortalissa pot fer-se un dineral –cosa molt d’agraïr en aquests temps de crisi que corren-.

Però no tot és tan senzill com sembla. Crec que l’hortolana ha de tenir un molt bon secret per conrear la terra d’una manera tan productiva. Un secret que els malvats agents de la justícia s’afanyen en descobrir. Un misteri pel que han anat a la presó bastants d’alts càrrecs de l’anterior govern del PP. Un prodigi que convertia els diners públics en doblers a la butxaca d’una extensa colla de polítics corruptes. A saber quants pots de Cola-Cao farcits d’euros hi ha escampats per tot Mallorca. A saber ... ; que la favera –com la d’en Joanet de sa Gerra- no fa més que pujar i que d’un assessor passam a un gerent i d’un gerent a un director general i que un conseller vol explicar no se sap ben bé què, i que ... . I jo vaig i dic allò tan castís de “!Qué salga el toro!”, que ja n’estic fart de veure tants vadells i vaques manses. A veure, què hi ha al jardí del “Mihura”? Pel cap baix un bidó de Repsol ple de ...

Sevilla té “algo especial”. La conselleria de Turisme del govern d’Andalusia ha publicat un full de promoció amb les imatges de la Seu de Mallorca i l’Almudaina com a atractius de la capital andalusa. Idò!