Record com si fos avui mateix el dia que el papa Joan Pau II va demanar perdó al món pels crims comesos per els membres eclesiàstics dels tribunals inquisitorials que des de l’Edat Mitjana i per idea inicial de sant Domènec de Guzmán fins a començaments del segle XIX, és a dir, 600 anys d’interrogar, torturar i cremar gent a al foguera. Una llista inacabable de jueus, moros, protestants, al·lucinants, gent, moltes vegades que se n’anaven des cap i caps que se n’anaven de la gent. Un dels nostres capellans il·lustrats, Mossèn Antoni Maria Alcover, que estimava per la seva valuosa obra filològica i literària i que hem de perdonar per la seva ingenuïtat, va escriure una monografia tot defensant la "Santa Inquisició a Mallorca", quelcom que no tenia gaire defensa, però que se coneix que li picava força.

- Vols dir?

- Vull dir. Però és teu difícil fer en aquest país història neta!

- Això és el que Demòcrit deia.

- I el que també comentava un professor de la nostra universitat expert en sondejos preelectorals. Deia que una majoria de mallorquins en lloc d’admirar als idealistes mostra la seva preferència per aquells lladres de guant blanc que presumeixen de tenir una vivor de raboa.

- No parlem malament de les raboes, salvatgina nostra en perill d’extinció.

- No, però no oblidis que per a molts, en aquest país i parlant des del punt de vista històric els grtan sherois populars eren els bandolers, els pirates i els ocntrabandistes.

- O dit d’una altra manera i amb eufemismes: els bandejats, els corsaris i els de la "tabacalera" lliure.

- Però tornem al tema dels inquisidors.

- I què més podem comentar?

- Que quan observam els personatges que han estat oficialment declarats fills il·lustres d’aquesta terra són molts, massa, els que ens mostren en la seva nota bibliogràfica la seva trista qualitat d’inquisidors.

- Per exemple?

- Antoni Pont, arquebisbe. Bernat Lluís Cotoner. El canonge Nicolau Montanyans. El canonge Joan Abrines, etc., etc.

- I entre els quals aquells fatídic personatge que tothom coneixia com el Compte Mal.

- No oblidem la figura sinistre del reverent Gabriel Fàbregues i Ferrer.

- I qui era aquest?

- Fou Viceprior de Pollença per l’orde de malta i canonge penitenciari de la ?

- Fins aquí no passa res.

- Fàbregues fou el primer membre de la seva família que exercí el càrrec de Secretari del Secret de la Inquisició de Mallorca. Com explicava el 1911, J. Ramis d’Ayrefolor que devia tenir accés a molts documents nobiliaris, "la família Fàbregues s’establí definitivament XVII; des de llavors individus de totes les generacions que es succeïren fins el segle XIX varen pertànyer al Tribunal del Sant Ofici de Mallorca, havent-hi exercit els importantíssims càrrecs de secretari del Secret i de Inquisidors apostòlics Degans d’aquest Regne."

- Caram. Ja era afecció a la cosa.

- Escrivia un historiador de l’època franquista en un llibre de text que encara conserv que l’església era innocent de tots aquells crims perquè encara que interrogava i jutjava els reus, els entregava després a les autoritats civils que s’ encarregaven d’executar-los.

- Quina hipocresia. Tiraven la pedra i amagaven la mà.

- És que com em deix aun amic polític, hi ha hagut dins la història varies esglésies paral·leles: corruptes i sants, altruistes i botxins, fanàtics i liberals...

- Liberals com el nostre bisbe Berant Nadal. Altruistes com aquells Bartomeu Catany, fundador del convent de Jesús a Sóller el 1462, que fomentava al creació d’hospitals.

- I qui més podem considerar autèntics cristians en aquesta església de Mallorca?

- Fra Miquel de Petra, Mossèn Sebastià Gili, tal volta, el cardenal Despuig, els fundadors de Pina, màrtir, missioners... Hi ha efectivament una església paral·lela a la que feia política partidista o seguia el joc dels poderosos, als que creient-se portaveus de Deu feien content el diable.

- L’autèntic cristianisme és tolerància i no fundamentalisme excloent. Hi ha hagut papes malèfics i papes sants. Tot ho trobareu en les pàgines de la història i la història és el que és i això ningú no ho podrà mai disfressar amb paraules buides, circumloquis i sofismes. La nostra història és brava, gloriosa, miserable, covarda, agosarada, trista, perversa...

- I multi tergiversada.

- Això mateix.