I què vos ha semblat que la carta del Pare Noel d’en Bush li hagi arribat abans i per partida doble? Era el darrer que li podia passar per fer una sortida per la porta gran i no va esser una bona potada el cul; sinó dues sabates volants. Es veu que el seu escut antimíssils no estava previst per objectes volants identificats en forma de sabates de pell. Fou en una roda de premsa conjunta, que donava a Bagdad, amb el primer ministre iraquià, Nuri al Maliki, quan Muntazer al Zaidi, el periodista xiïta li feu l’escomesa: Dues sabates llançades pel cap del meu amic zombi Bush.

He de reconèixer que la primera la va saber esquivar; no sé si ha fet cap curs de defensa personal o de beisbol; però se’n va sortir bé, una mica estorat, perquè no devia esperar un regal com aquest d’un periodista iraquià. A la segona, la cara encara era més que estupefacte i els guàrdies de seguretat i agents secrets de protecció presidencial, no sabien on cony ficar-se, no fos cosa que el periodista, trobés alguna altra cosa més per llançar-li pel cap al president Bush que li queden dues telenotícies.

Sabeu que em va fer molta pena,?No? idò endevinau. No, ho encerteu? Doncs m’hagués encantat que l’hagués encertat, sense fer-li massa mal, ara que ve Nadal hem de tenir bons sentiments. Però un trau en el front a veure si li espavilava la seva única neurona, m’hagués fet goig. Quina pena que no hagués tingut més bona punteria el periodista.

Vos imaginau els titulars dels rotatius. Com es deu dir “trenc” amb anglès? “President Busch ferit en el front per una sabata”, podria esser un d’ells. “Sabata volant s’estavella contra el front del President Busch”; un altre. I continuaria; No content de fer-li un bon trenc al front, el periodista iraquià, abans li havia espletat: “Ca”.

No crec que als diversos articles s’informés de que hi ha hagut una manifestació a Bagdad, on es considera un heroi al cèlebre periodista. Es veu que per aquell país més d’un tenia ganes de tirar-li alguna cosa al cap al primer mandatari USA, i es veuen totalment identificats amb l’acció del periodista.

Analitzem el fet. Tirar-li les sabates o pegar amb les sabates com es feia amb l’estàtua tombada de Sadam Husseim, és un dels actes més pejoratius que es pot fer cap a una persona dins de la cultura àrab, ja que simbolitza el ritu de la lapidació del Diable. I per acabar-ho de rematar, dins del mateix estil tradicional àrab, sembla que l’insultà amb la paraula “ca”, possiblement equivaldria a un “me cago en tus muertos”, o alguna referència semblant.

Resulta, per les darreres informacions que m’han arribat en les telenotícies, esper confirmar-ho, el periodista quan va esser reduït a la sala per la policia iraquiana i el servei secret del president Bush, li representà: Trencada de mà, un parell de costelles rompudes, ferides a la cara i una ferida a l’ull. Era necessari? Supós que havia entrat degudament identificat a la roda de premsa. Llavors era necessari l’escanyament amb ell ? Aquesta és la democràcia que es va exportar a l’Iraq, que ja els porta costat més d’un milió de civils assassinats? ( jo no empri eufemismes).

Bé, democràcia, els que són capaços de muntar una presó com a Guantanamo fora tots els drets civils dels detinguts i que tenen repartides presons secretes (llegiu la CIA) arreu del món, qualsevol amb dos dits d’entenedores, diria que no ho són massa. I que amb la carta declaració dels drets humans, que ara ha complert els 60 anys, s’hi torquen una cosa que per qüestió de finor empraré una metàfora que vaig aprendre en castellà: “Donde la espalda pierde su casto nombre”.

Per cert m’agradaria que s’arribés a saber quins “dirigents de governs demòcrates” varen deixar que els avions que transportaven els detinguts a les presons esmentades,  deixaren que fessin escales corresponents en els aeroports dels seus diversos països. Per a mi és molt important, com a demòcrata, saber qui hi ha participat, passant-se per l’entrefolre l’essència de l’estat de dret i al mateix temps els acords de la Convenció de Ginebra. Hi ha una gran moguda amb la investigació d’aquest afer.

“El Parlament Europeu ha aprovat l’informe que denuncia els abusos de la CIA en la lluita antiterrorista i considera “inversemblant” que certs governs europeus no en sabessin res. L’Eurocambra dóna per fet que 1.245 vols operats per la CIA han sobrevolat o aterrat en territori comunitari entre el 2001 i el 2005, amb presumptes terroristes detinguts de manera il·legal”.

Trencaré el tema per parlar de les pluges i inundacions que hem patit per la nostra mallorqueta. Però abans de fer-ho vull donar el meu sincer condol a les famílies, amics i amigues dels quatre treballadors que moriren esclafats pels enderrocs, quan es va enfonsar tres plantes d’un establiment annexe a l’hotel Son Moll en el qual estaven treballant a Cala Rajada. Atendre als qui queden és el més important i llavors demanar responsabilitats civils i penals per si hi hagués alguna responsabilitat a depurar, que sembla que sí. Problemes amb la llicència d’obres i sembla que avui, escric això dia 17, han estat detingut l’arquitecte, l’aparellador i el cap d’obres, que se’ls acusa d’homicidi per imprudència i l’altre delicte contra els drets dels treballadors.

 Per altra part, si realment hi ha responsabilitats- civils i/o penals-  dels polítics, en el cas que no haguessin fet  complir la llei, també se’ls hi hauran d’exigir per via judicial, consider.

Jo també he patit unes petites inundacions a les botigues i qualcuna gotera; però vist tot el que ha ocorregut, el que m’ha passat a mi és “peccata minuta”. I per això no m’estendré més sobre el tema, ja que a través de les telenotícies hem pogut veure, i bé, els desastres que s’han patit a molts de pobles.

Esper que el solellet que ens tenen promès, ens ajudi a fer caure les escates que hem creat durant aquesta tardor tant xopa i humida.

Feis bonda amb els torrons i molts d’anys a tots.