Ja hem entrat en una època de l ‘any que els nostres avis observaven com un temps de penitència. Una època de quaranta dies on els actes de devoció religiosa, els sermons i conferències del mateix contingut, les dejunis i abstinències que preparaven, i preparen encara, a la Setmana Santa i Pasqua. Pel que fa a la taula d’aquests dies no podem obviar aquell glosat que per a seguir la tradició hem de tenir ben present.

- I què diu aquest glosat?

- Diu:“Arengades, bacallà,/ olives i carabassa/ Bledes, arrop i melassa/ ametles, tàpares i pa/ cames rotges i safrà,/ alls, cebes d tota raça/ peix d’escata si n’hi ha/ caragols sense esmocar,/ aglans, figues seques, panses.../ Vet aquí ses vàries danses/ que ara mos toca ballar.”- Jo diria que en aquesta curiosa glosa hi manca un aliment dels temps.

- Quin?

- Els espàrrecs. És quan són més bons. Els trobam silvestres en els camps incult i les voreres dels camins. una greixonereta d’espàrrecs amb ous escalfats és un plat ben típic d’aquests dies.

- Així és. Mentrestant les carabasses ja són a punt.

- I farcir rubiols.

- Que segons sembla són herència italiana.

- Tal volta dels nostres contactes comercials amb Liorna. En italià “Livorno”. Ja saps aquella dita: “Liorna, qui hi va no torna”. Bé això no afectava als nostres llaüts i xabecs. Afectava als jueus i xuetes perseguits que trobaven asil en aquella ciutat italiana.

- Però tornem a la quaresma.

- Sí. En acabar la quaresma, després de tanta austeritat de costums, una altra glosa popularment coneguda marcava l’estat d’eufòria en el sacrificat jovent. “Sa Quaresma ja és passada/ Mare de Deu que no torn!/ Que tenc s’esquena escorxada/ d’anar-me a colgar dejorn./ Sa quaresma ja s’és morta/ i s’hivernada també;/ ben venguda, oh! primavera/ cada volta que te’n vens.”

- I entremig sa Setmana Santa.

- I cada any en arribar a aquestes dates pens en aquell Sant Llençol que es conserva a Torí.

- Ah! si. N’hi ha que i duen que es una falsificació del segle XIII o XIV.

- Però no sembla ser així la cosa. La prova del carboni 14 que la datà a l’Edat Mitjana no pot ser ni de molt definitiva. La tècnica del teixit, els restes de plantes palestines i molts detalls més el situen a Terra Santa, duita a Europa en temps de les Croades. Dic tot això perquè des de fa uns anys tenim a Sóller una confraria dedicada a recordar i venerar aquesta relíquia.

- Bé. Del llençol de Torí en parlarem en un altra proper article amb més detall. Tornant al triangle cronològic, calendari litúrgic, Quaresma-Setmana Santa- Pasqua, deixau-me recordar altres gloses populars que l’amic Tomeu Ensenyat, folklorista, em recitava de bon grat. Per exemple el que diu: “Ja el fill de Maria/ ha ressuscitat;/ visca l’alegria/ del pan-caritat.” tot un lèxic del moment. “Pican-sal”.

- Benedicció de cases. Un significat que va del bracet amb aquesta altra cançó-glosa. O millor diríem “glosa-jugueta” pel que té d’acudit infantil.

- Sí. Diu així:” Pacan-sal de la canal de la canella/ Dau-mos pa i escudella,/ llum, llum, llum./ No mos doneu figues forneres/ perquès són com a cerol/ Dau-les-mos de ses primeres/ que són llevades del sol/ xadlard, llum, llum, llum.”

- I que pot voler dir això de “xadlard”?

- Qui sap? Són molt que poden haver patit una certa corrupció a modificació pel seu ús. Es veu que el capellà i l’escola del “picau-sal” eren obsequiats amb figues segues, encara que s’estimaren més pa i escudella i no diguem de les panades.

- Gloses, cançons, cobles i costums gairebé perduts.

- I és que cada època i cada generació vol lo seu. Els mots d’aquestes composicions populars ens parlen d’una Mallorca que no nedava en l’abundància i on qualsevol avinentesa festiva era bona per omplir el gavatx. Ho explica bé aquell ventall de paraules -cobla en dir: “D’aquesta casa honrada/ no se’n va ningú falló/ Antany mos daren panada/ enguany panada i flaó.”

- El flaó. Heus aquí un dolç que a Mallorca, al contrari d’Eivissa, hem deixat perdre. també és curiosa la paraula “fallo”.

- Efectivament. I els obsequiats donaven, com és natural les gràcies:“Que molts d’anys is Déu ho vol/ vegem aquesta diada;/ amb salut, madona honrada/ amb salut, cara de sol.”

- I com hem dit, després del dia de Pasqua, el “pantcaritat”, quelcom que intrigà Jovellanos fins el punt d’investigar-ho i donar la seva versió. “Ja el Fill de Maria/ ha ressuscitat...” Sí. Una mena de primavera per a menjar les darreres panades. Tot plegat amb il·lustració de dites populars com aquella que diu: “Aranyetes sortiu des niu que el Bon Jesús ja ha ressuscitat.”

- Curiós.