Encetar l’article, amb la quantitat de temes que hi haperparlar avui se’m fa difícil. Però per algun hem de començar i poc a poc aniré esfilegassant els altres.
Posaré el titular de la noticia, que m’ha arribat a través de “Lamalla.cat” perquè persones que m’han fet alguna objecció en quant a les crítiques que he fet d’alguns laboratoris farmacèutics se n’adonin que no m’he inventat res amb el que he escrit en altres ocasions
“Condemnen un laboratori a indemnitzar 15 dones per un fàrmac contra la menopausa”. Aquest tema, ja en el seu dia, el vaig denunciar.
Segueix: Un total de quinze dones afectades pels efectes secundaris del medicament Agreal, obliguen al laboratori fabricant Sanofis Aventis a indemnitzar en 55.600€, ja que no s’informava de totes les contraindicacions. Dir que el jutjat d’instrucció n 13 de Barcelona rebutjava la demanda de més de cent dones que havien pres Agreal i l’Audiència a estimat en part el recurs de les afectades.
El tribunal diu i simplement ho transcric, perquè no hi hagi males interpretacions: “El laboratori demandat no pot escudar-se ni en els facultatius sanitaris (metges i farmacèutics) ni en l’administració sanitària, perquè l’indicat deure d’informació li correspon en exclusiva” i la noticia continua, dient que més d’un miler de dones que han pres el medicament, han presentat les corresponents demandes.
Ja era hora que un alt tribunal es posàs al costat del més dèbils quan aquests tenen tota la raó. Això i m’alegra molt, crea un precedent i segur que crearà jurisprudència. Ja estem que la indemnització els hi farà un pet a la vela al laboratori en qüestió. Però el gest queda i la seva imatge també esper que quedi tocada. A tot això, cap programa televisiu, que jo sàpiga, ho ha donat com a notícia, i a mi em sembla que aquestes coses són les que vertaderament s’haurien d’informar i no d’altres bajanades, com fan molt sovint a vegades. Però ja se sap que qui té el cul venut, no pot mossegar la mà que li dóna de menjar.
També vull afegir, que a més de llegir la lletra petita dels prospectes, hauríem de cercar més informació, ja que vist el cas, o al manco en aquest medicament, no la donaven tota i les dones que el prengueren denunciaren que havien sofert: “depressió, crisi d’ansietat, pèrdua de memòria, tremolor, dolor muscular i paràlisi facial, entre d’altres símptomes” Dir que aquest medicament fou retirat, però ja s’havia subministrat a moltes persones. És de vergonya. Al peu de pàgina, posaré la web, on hi ha la notícia sencera, per si qualcú se la vol llegir.
Per una altra part, jo em pos a la pell de professionals de la salut que l’han receptat als seus pacients, sense tenir tota la informació adient i deuen estar que trinen. Jo al manco hi estaria.
Com havia parlat i escrit del papil·loma virus, la vacuna, diuen “contra el càncer d’úter(?)”, de la qual a les Illes Balears, ja s’ha subministrat a 4000 nines i ja ha aparegut el primer cas amb “presumptes” efectes secundaris, com a les nines valencianes. No n’escriuré més. Però si la causa, que jo crec que sí, és l’administració de la mateixa, em fa més por que una pedregada, els possibles efectes secundaris que puguin sortir al llarg del temps; però el negoci ja estarà fet. (4000 x 460 € = un milió vuit-cents quaranta mil euros- 299 milions i escacs de les antigues pessetes tan sols a les Illes Balears).
Fent memòria, vos recordau de l’anunciada a “bombo i platerets” la pandèmia de la grip aviar. Doncs un cop venuda tota la fabricació del Tamiflu, haver posat a la humanitat en un atac d’histerisme a través dels mitjans de comunicació, “nunca más se supo”. El principal accionista del laboratori era i supòs que ho continua essent, més milionari encara, En Donald Henry Rumsfeld, Secretari de defensa del Govern USA durant l’època Bush. “Que ho haveu vist!!”La mare que els va parir¡”. A què no és tan complicat fer una fortuna pels qui manegen la informació i poden expandir el missatge de por en el moment adequat?. I això, i nosaltres hi caiem de grapes, es fa contínuament, amb nocturnitat i traïdoriai hi podria afegir més agreujants.
Tal volta, els escriptors, articulistes, poetes, i altres escribidors que no hem venut el cul, una de les nostres tasques és ajudar a fer memòria, no sigui que “El gran germà” com en el llibre “Un món feliç” d’Aldoux Huxley; ens capgiri la informació i la història, com i quan a ells, els totpoderosos i mangantes, els hi convingui.
Com li ha passat darrerament a en Rajoy que té lapsus de memòria, li agradaria que nosaltres també ens tinguéssim i li ha posat en safata daurada a En Zapatero, que en el Congrés de Diputats, arrel de la crítica a la retirada de les tropes de Kosovo, li recordés que el seu partit quan governava, envià els soldats espanyols a la guerra d’Iraq en contra de les resolucions de Nacions Unides; i se la va haver d’envaïnar ell i la nina, que està “missing”. Deu esser per Georgetow, assessorant al ex cappare honorífic (juas x 275).
I és que quan m’estiren de la llengua, no solc esser gaire políticament correcte. Que li farem, m’haurien de pastar de bell nou, i ja no ho val la pena. Un altre dia parlaré, si estic inspirat ( que costa déu i ajut) de les manifestacions del Papa Benet i sequaços i de la confraria del “sant condó” Que també té delicte. De segur que a mi no em beatificaran; tampoc m’excomunicaran, perquè ja estic defora.
