L'altre dia de pagès, vaig sortir al carrer per anar a borinejar una estona per la plaça. Tenia una mica lliure de la consulta i vaig aprofitar, a més havia d'anar a fer una mica de respost de queviures i volia anar cap al mercat, a veure a na Cati que és l'amiga que m'aconsella que millor comprar. Li tinc molta confiança i com jo no sóc un gran expert en la compra de fruites i verdures, em deix aconsellar per ella.
Bé, al que anava, em vaig encaminar cap al mercat, i em vaig fixar amb una senyora que estava parlant amb un infant . I com sóc xafarder de mena, en el bon sentit de la paraula -diuen que esser curiós és una condició indispensable pel qui vol escriure- vaig parar l'orella. Ella li va dir:
Has berenado?
El nin li contestà que si.
El llenguatge em va sorprendre i vaig pensar que a vegades les llengües que cohabiten s'arriben a entremesclar de manera estranya.
Fa estona, hi havia un poema que rodava, en el que es mesclava l'anglès i el castellà, ara l'escriuré, igual el recordau:
"One day,
one mariposita volando por to the garden,
ostia se pegó to the flowers.
! I am stupid said the mariposita ¡
I am olvide open my alitas".
A USA existeix spanglish, també anomenat: ingañol, espanglish, espanglés, espangleis, espanglis o pocho. És la fusió morfosintàctica i semàntica de l'espanyol amb l'anglès. Malgrat a segons quins estats d' EUA, al spanglish se'l denomina l'anglificació de certes paraules castellanes.
No fa estona vaig descobrir una paraula menorquina provenint de l'anglès: Boinder, com a finestral. Recordar que Menorca va estar anys sota la dominació anglesa i hi ha moltes paraules que actualment es troben dins del seu llenguatge habitual
El mateix passa aquí a Sóller, que n'hi ha moltíssimes del francès, arrel de la immigració a França. Carota per pastanaga, com deia l'avia d'una amiga, n'és un exemple i n'hi ha molts altres.
Una amiga meva me n'ha enviat una altra dita en un restaurant: "no tendremos mesa hasta de aqui a una hora". Malgrat això sigui una traducció literal de "no tindrem cap taula fins d'aquí a una hora". És clar que pensam en català i fem la traducció.
Em va arribar, a través d'uns del bolletí que rep per internet, una informació que em sembla molt interessant. El seu títol era: La gestió del silenci en la comunicació interna de les organitzacions en època de crisi"
Transcric, traduït un paràgraf del mateix: "El silenci és una forma de comunicació. Per tant, si volem controlar la comunicació, hem de saber gestionar i administrar el llenguatge del silenci. A les organitzacions a la gestió eficaç de la comunicació comprèn necessàriament saber administrar de forma adequada els silencis."
M'ha sorprès, malgrat jo he escrit molt sobre el llenguatge del silenci, que es tingui en compte d'aquesta manera i a aquest espai. Segueix l'article, amb una informació que no té tara i desconeixia. L'any 1771, Joseph Antoine Toussaint Dinouart (1716-1786), va escriure un tractat que es titulava "L'art de callar" on, l'eclesiàstic i polígraf francès sostenia que en la comunicació només es domina la situació plenament si se sap gestionar encertadament el silenci. Jo crec que són unes paraules prou sàvies i estic plenament d'acord amb elles.
Hi ha una frase que sempre m'ha agradat molt, que diu "No xerris si les teves paraules no són més importants que el teu silenci".
Del llenguatge de les bombes i de les pistoles, no en escriure en aquest article; ja que ho he fet a molts altres comdenant-lo, malgrat sigui el nostre pa de cada dia.
Ara, no sé si per sort i/o desgràcia ens trobam en el llenguatge dels mítings preelectorals.
Els principals representants de les dues formacions polítiques majoritaris no es troben a l'alçada d'una manera d'exposar intel·ligentment els seus propòsits, plans i projectes. I s'envien els carros i tota la cavalleria els uns contra els altres. No m'agrada. Mai m'ha agradat, ja que no donen cap bon exemple a la ciutadania i és per aquest motiu, que fa estona he deixat d'anar-hi. A més, hi ha tot un grapat d'incoherències. De promeses que llavors no es compleixen. Que quan demanen el vot, sembla que tots tenen la panacea per resoldre immediatament totes les situacions i que no resolgueren en el moment que governaven, ni els importà un rave. Dels pactes raros ja en vaig parlar en el passat article.
Del llenguatge de la corrupció i la manca d'ètica, m'ha d'agafar prou inspirat per xerrar-ne d'ell, malgrat darrerament sigui més habitual de lo normal. Això fa que el llenguatge judicial i jurídic, s'hagi d'emprar a fons per posar els polítics corruptes en el seu lloc. I al manco tenir certa certesa de què tots som iguals davant de la llei. En democràcia això és preceptiu. Ara bé, aquestes/aquests polítics, no li fan gaire favor als altres representants polítics honestos triats pel poble per gestionar la cosa pública. El que escric , podria ser l'explicació per la baixa participació i l'abstenció a les diverses eleccions. Per reflexionar-hi ara que ens toquen les eleccions europees.
