Un altre pilar musical què es feia a Sóller (i per tot arreu del país) en aquell temps era la música religiosa i para-litúrgica, aquesta darrera d’origen teatral.

De tots és ben sabut de la importància i influència de la religió fins fa poc. Aquest tipus de música era l’oportunitat més bona pel poble de participar directament, no només com a oients. Per cantar als actes religiosos no feia (fa) falta saber música.

Aquestes celebracions litúrgiques eren nombroses, a diari i a diverses hores, així com les celebracions extraordinàries amb festes que avui en dia han desaparegut.

Es cantava “a capella” (sense acompanyament instrumental, només veu), també acompanyat per orgue o harmònium, a vegades amb cordes: es sap que a l’orquestra de Sant Bartomeu hi havia violins i contrabaixos, i que tocaven conjuntament amb l’harmònium.

A més de les músiques que s’estrenaven, cosa que el setmanari menciona, cada dia a l’haver misses, sempre es cantaven himnes i cançons, freqüentment en forma de Cant Gregorià, Te Deums, Kiries, Oficis de les Hores, Motets, Himnes, Salms...

Els compositors més nombrats en aquests 25 anys de prensa local analitzada eren: Palestrina (el més antic datat), Tomás Luis de Victòria, Allegri, Mozart, Mercadante (el més nombrat o sigui, el més popular), Rossini, Aulí, entre altres.

El poble cantava monòdicament, és a dir, tothom feia la mateixa veu.

L’organista era el mestre de l’orquestra de la parròquia i també componia. Eren persones, aquests mestres, amb formació musical de qualitat i amb molta influència a la vida musical del poble i fora d’ell. També solien improvitzar música des de l’orgue i incorporar melodies populars que no eren de l’ambit religiós.

Les altres esglèsies i convents de la nostra Vall també tenien músics i petits cors.
A vegades sorgien problemes que afectaven a la música, a través de manifests què provenien del bisbat, de la batlia o de la mateixa Roma, prohibint actes musicals o treient-los fora de l’edifici de l’esglèsia.

Dins l’àmbit para-religiós en destaquen dos: la famosa “Sa Sibil.la”, cantada com és ben sabut a les “matines” del 24 de desembre; i la nadalenca també, “Adoració dels Reis”, què és un cas típic de teatre para-litúrgic desterrat a fer-se a fora del temple. Com a anècdota, es va arribar a interpretar a la plaça de toros sollerica i, a més, fora de temps!
Referent a la música coral/vocal laica, els orfeons i cors eren molt comuns a l’ àmbit de parla catalana, recordant aquí la influència d’Anselm Clavé, gran impulsor del fenòmen coral, creador de societats musicals amb finalitats humanístiques i igualitàries, i creador d’obres per aquests colectius. Sóller no s’escapà d’aquesta influència. Els compositors balears componien moltes obres per cors i orfeons. En aquests anys hi trobam, entre altres: “Orfeón Republicano Sollerense” i “Orfeón de La Defensora”.

Als cors hi predominaven les dones. Hi solia haver manca d’homes, principalment per causes laborals i altres com anar a fer el servei militar, o bé per vergonya (actualment ho he vist molt en el cas del ball de bot: molt de nins, en tombar l’edat deixen el ball per aquest motiu).

Els infants també cantaven formant grupets a les escoles, participant a vetllades, recitals, fent intervencions a òperes i sarsueles, com també en obretes escrites per a ells.
Autors interpretats tenim, entre altres, a Clavé, Marquès, Noguera, Tortell, poesies musicades de Becquer i Verdaguer.

Els “hit parade” més interpretats eren (i són, no han perdut gens de vigència actualment) “S’Estrella de s’Auba” de Tortell, “Flors de Maig” de Clavé i “El Rossinyol” de Mas i Serracont. Sempre han format part de les corals mallorquines.

Els textes en català guanyen en quantitat als de llengua castellana i italiana.
Un disc indispensable per qualsevol interessat amb la nostra cultura seria l”Àlbum Musical de Compositors Mallorquins”, segell “Ona Digital”, sèrie Clàssics. OD CD-101.

Aquest aplec d’obres fou editat originalment entre el 1892 i 1894, i a la portada es pot veure l’efígie d’Antoni Maura. Possiblement un homenatge amb dedicatòria incluïda a la contraportada, o un acte d’agraïment al seu suport (possiblement monetari). Aquest cd està interpretat per bons i coneguts músics de l’Illa. Les obres són, majoritàriament, per a veu i piano; hi podem trobar-hi la nadalenca “La Sibil.la”, amb un arranjament d’orgue.