Elsa Vidaña (Sóller, 2000) és fotògrafa professional i dedica el seu talent com a ‘freelance al món publicitari i a continguts digitals presents a les diferents xarxes socials. El que més li agrada, però, és la fotografia de carrer i conceptual. És en aquesta darrera disciplina on Vidaña ha guanyat recentment el segon premi al Certamen de Fotografia d’Art Jove 2023 amb la seva proposta ECOS.

-El leitmotiv del concurs girava al voltant de la figura de la Càpusla del Temps. Com definiria la seva proposta? Què cercava?
-Quan em vàren dir el tema no em volia quedar amb el sentit físic com, per exemple, la desaparició dels cotxes de benzina. Vaig voler enfocar-ho a la part més humana i em vaig donar compte de que el que valor molt és l’essència única i irrepetible de cada persona. Vaig pensar com es podria guardar això i vaig descobrir que els espais que habitam com la meva habitació es nota que hi ha una vida, quan jo no hi sigui deixarà d’evolucionar i morirà d’alguna manera amb jo.

-Què significa per vostè haver aconseguit aquest segon premi?
-Està molt bé quan consegueixes ficar-t’hi, però és bastant difícil accedir-hi. T’has fer freelance si o si ja que no es sol tenir fotògrafs contractats. Això està bastant bé perquè aquesta figura de freelance t’obri moltes portes i et dona la oportunitat d’anar d’una banda a l’altra. Ara el que hi ha és contingut digital, així que no falta feina si ho cerques bé.

-Quins són els darrers treballs que ha fet?
-Ara estic amb un projecte per una marca de roba sostenible de Barcelona de kilòmetre 0. Ara em trob editant les fotos.

-Com va descobrir la fotografia?
-Sempre m’ha agradat la fotografia. Quan vaig acabar de cursar l’ESO a l’Insitut Guillem Colom Casesnoves de Sóller em vaig ficar a un Grau Mitjà d’Imatge i Sò a l’escola audiovisual CEF de Palma. Després vaig estudiar un Grau Superior de Realització de Cinema ja que el setè art m’ha agradat molt des de sempre. Així vaig començar a perfeccionar la tècnica i em va començar a interessar el món de la fotografia analògica que és el que faig actualment. Jo faig feina amb un equip digital, però per a l’exposició de l’Art Jove i per al meu dia a dia empro la fotografia analògica.

-Aquesta disciplina s’ha tornat a posar de moda?
-La veritat és que sí. Ara tothom està tirant per aquí, cosa que em pareix molt bé. M’agrada molt ja que trob que és una manera molt pura d’experimentar la fotografia. Tenir negatius on hi hagi les fotos gravades físicament és una cosa súper ‘guai’. Si ho tens en digital es pot borrar o pots no trobar-ho. Jo, per exemple, tenc les meves tires de negatius guardades i anomenades, i sé que si necessit trobar-ne una per digitalitzar-la.

-Parlant de fotografia analògica, fins fa no tant la fotografia era manual i constituïa un món que requeria un coneixement per saber revelar i altres pasos del procés. Avui en dia tothom pot fer fotos en tot moment d’una manera molt fàcil i ràpida. Per una banda s’ha democratitzat però pot ser, a la vegada, hagi perdut la seva essència. Què li pareix aquest canvi?
-Crec que tens raó. Per una banda estam sobreestimulats d’imatges. Me n’he adonat que ara no és com abans quan veies una imatge i et podia xocar moltíssim. Ara t’esperes el que sigui. Sobretot amb el fenòmen de l’Inteligència Artificial que acaba de sortir. Poden fer el que vulguis. Jo utilitzo càmeres analògiques dels anys 60 que no tenen ni pila ni una banda per mirar si està enfocat o no. Tir tot a cegues. Aprendre a controlar la llum sense necessitat de pitjar un automàtic és una de les coses que m’agrada més. L’emoció de saber si una foto m’haurà sortit bé o revel·lar en blanc i negre o en color, saber contrastar més o menys una instantànea… Ara no tenc taller però hi he fet feina i m’agradava molt però es necessita un espai, liquid, ampliadora…

-En quin estat es troba el món de la fotografia professional a Mallorca? La gent s’hi pot dedicar i exposar?
-Bona pregunta. Jo m’envolt de molta gent que està ficada al sector audiovisual. Si et fiques a una agència tens les portes obertes, sobre tot si ets ‘freelance’. Per exposar, agraesc molt iniciatives com la Nit de l’Art on et pots donar a conèixer com artista nou. Mai hagués pensat que arribaria exposar a un lloc com el Casal Solleric. Sempre hi ha els mateixos fotògrafs que tothom coneix i costa trobar fotògrafs nous.

-De totes les fotografies de les que és autora, quina és la seva preferida?
-Em dedic també a la fotografia de carrer, fotografia social. M’agrada fer retrats de gent i ser un altaveu de persones que no tenen aquesta eina. Disfrut de conèixer gent, descobrir la seva història i després fotografiar-la. La meva preferida és d’una persona de mitjana edad que vivia al carrer. El vaig conèixer quan vivia a Palma i ens vàrem fer amics, a vegades ens véiem i xerràvem. La foto era ell segut a un banc amb una cervessa a la mà. Sempre m’ha costat molt expressar com em sent i així puc contar el que més m’interessa o inquieta. Una de les coses que em feia més respecte a l’hora d’exposar era mostrar-me vulnerable.