Pep Pons (Sóller, 1998) feia un dia que havia tornat de viatge quan a través de les xarxes socials i pels grups de whatsapp s’assabentà que havia caigut el Defensora. Dimarts farà sis mesos d’aquesta tragèdia que marcà l’inici d’una legislatura que just acabava de començar.

Dia 5 de setembre queia de cop la teulada de l’equipament cultural i deixava en estat de runa l’edifici. Passat aquest mig any s’ha començat a actuar en l’immoble per tal de recuperar-lo, una idea que ha obert un debat entre els sollerics i solleriques, qui tenen diferents maneres de pensar sobre com hauria de ser el futur d’aquest espai. En aquest sentit, Pons, que regenta el bar Turismo, es mostra indecís quan ha de respondre què s’hi hauria de fer. «M’agradaria que l’edifici es recuperàs, però, per altra banda, és allargar una agonia que hem deixat de costat massa temps, perquè ja hauria de ser un teatre fa estona», comenta.

Tot el contrari pensa Ángeles Muñoz (Calaf, 1944) que ja anava al Defensora de jove a les festes i balls de disfresses que s’hi feien i té molt bons records. Per això considera que s’hauria de recuperar l’edifici com estava «perquè a Sóller ara no hi ha res i necessitam un teatre». Muñoz recorda que la notícia la va sorprendre per plaça i «vaig pensar, quin desastre! Sort que no hi ha hagut ferits», diu.

Per altra banda, Jero Reynés (Sóller, 1983) qui feia un cafè amb la família en el moment del col·lapse, no s’ho podia creure quan la gent del carrer ho comentava. «Vérem passar la policia i els bombers i va ser com en una pel·lícula, però era real». Tot i la ràbia i la impotència que va sentir «vaig pensar que era la crònica d’una mort anunciada». Tot i això, és una de les solleriques que creu que s’hauria de fer un espai cultural «tot i que tècnicament i econòmicament no sé si és possible», expressa.

No obstant això, hi ha altres testimonis que assenyalen altres possibilitats i usos per un edifici «que ja ha caigut». Si bé la part emocional pesa a l’hora de defensar que Sóller necessita un espai cultural amb condicions, prefereixen «que es construeixi un auditori en un altre espai perquè el Defensora és petit i està situat en un lloc de difícil accés». Algunes de les persones consultades són del parer que l’edifici podria tenir altres usos i que es convertís per exemple en «un habitatge de protecció oficial, perquè és una mancança per als joves». En altres casos, no tenen molt clar que s’hi hauria de fer, però «però és un edifici municipal i no s’ha de fer a mida d’uns quants, sinó que s’ha de donar veu al poble».

Darreres actuacions

Així mateix, i després de mig any del col·lapse, s’han iniciat les tasques de desenrunament. Des de divendres passat, els dúmpers i una petita excavadora serveixen per agafar pedres i restes de la teulada i es traslladen en uns contenidors situats a la plaça d’Antoni Maura com a passa prèvia per comprovar l’estat de com ha quedat el centre del teatre. A més, la junta de govern aprovà el pagament de la primera factura destinada a l’eliminació d’enderrocs i a les demolicions parcials per valor de 57.065 euros. En acabar aquests treballs, es procedirà a eliminar part de la teulada que quedà enlaire i posteriorment s’iniciarà el reforç de l’estructura.

De moment, els tècnics municipals ja treballen conjuntament amb un escenògraf en la redacció del nou projecte per al Defensora, mentre encara no hi ha l’informe definiu del pèrit extern per determinar les causes que provocaren l’ensorrament de l’espai cultural el passat 5 de setembre. La reacció per part de la població fou celebrar una concentració a plaça amb gairebé 300 persones vestides de negre, en senyal de dol per la fallida d’un edifici cedit a l’Ajuntament el 1997 per la Societat Defensora Sollerense.