Aquest juny s’han acabat les classes i s’ha posat un fi als cursos acadèmics, als exàmens i als períodes d’avaluació. Ara ens trobem una secció de sollerics que fan les maletes i immediatament agafen un vol, però no per anar de viatge, sinó per tornar a casa durant les vacances d’estiu. Són aquells joves que per culpa de la manca d’oferta d’estudis superiors a Mallorca es veuen obligats a partir a altres comunitats autònomes.
Bé ho exemplifica Lluc Bauzà, estudiant de Biotecnologia a la Universitat de Barcelona. «He partit a estudiar fora de Sóller perquè la meva carrera no s’oferia a la UIB», conta. Aquest cas no és l’únic, Sóller compta amb un bon grapat d’estudiants del mateix perfil repartits per tota la geografia espanyola. Sara Muñoz, estudiant de Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid, n’és un exemple i comenta que «la meva carrera no s’ofereix a les Balears, i d’ençà que vaig començar els estudis sabia que volia partir a Madrid, també per comptar amb més oportunitats laborals». Segons el solleric Joan Garcia, estudiant d’Història, Economia i Política contemporànies a la Universitat Autònoma de Barcelona, «les ganes d’espavilar-se una mica, sortir de casa i conèixer món, també em van dur a partir de Sóller».
Ara bé, tot i les il·lusions d’una vida universitària desenfrenada, viure fora de casa no és fàcil per a ningú. «Ara duc una vida més adulta, faig totes les feines de casa i he après a fer moltes gestions» explica el mateix Garcia.
Nofre Bisbal, que ja cursa un màster en Matemàtica avançada a Barcelona, relata partir «com un gran fet que ens modela a escala personal». Assegura que «com a conseqüència de marxar es genera un canvi en la forma de pensar: comences a entendre moltes situacions que de primeres semblaven incomprensibles, et planteges mil preguntes sobre tu mateix i sobre el teu entorn i defineixes les teves creences i conviccions». A més, Eulàlia Amengual, que cursa el segon any d’un doble grau en Dret i Relacions Laborals, afegeix que «una vegada parteixes, t’adones del valor que té l’illa i els amics que hi tens».
Una vegada superat el curs acadèmic, els sollerics universitaris enfronten un últim repte, tornar a casa. Un procés que es dificulta a causa de recuperacions, avaluacions tardanes i aeroports col·lapsats. «Ara que estic cansat d’estudiar tot el temps, s’idealitza una mica la idea de tornar a Sóller» declara Bauzà. Un fet comú entre aquests estudiants universitaris és l’apreciació del conjunt paisatgístic que es gaudeix al poble. Per Sara Muñoz, «en tornar em fa la sensació que Sóller continua igual, però jo he canviat, i és bonic veure aquesta bellesa estàtica que transmeten tant la mar i la platja, com les muntanyes que ens envolten». Aquesta bellesa la recull bé Garcia amb les seves paraules: «tornar a casa et fa apreciar les coses petites com la llum, l’arquitectura i els racons de la Vall».
Arribats a Sóller per començar les vacances d’estiu, els estudiants comencen a treballar. Fer feina a l’estiu és un fet molt comú dins la joventut de la Vall. Com relata Nofre Bisbal «fins aquest any he fet feina durant els mesos d’estiu que he estat aquí».
El sector que més joves acull és l’hostaleria, que en temporada alta reclama molts llocs de feina. Així ho ratifica Bauzà que amb aquest ja són dos estius treballant de cambrer.
Muñoz defensa que «el fet d’haver-hi tants d’estudiants treballant també es deu a la pujada dels lloguers i a la impossibilitat dels peninsulars a venir a fer la temporada». «Els restaurants necessiten gent i nosaltres necessitam fer feina perquè la vida urbana suposa unes despeses importants», argumenta Muñoz. Sobre aquesta relació laboral «crec que l’empresari hi surt clarament beneficiat», conclou Bisbal.
