Avui, 11 de juliol, el nostre setmanari compleix cent quaranta anys, el que el converteix en una de les publicacions locals més antigues de l’Estat espanyol. Sense cap dubte, des de la seva creació el Sóller ha estat estretament lligat a la història contemporània de la nostra Vall. La gran influència que ha tingut com a mitjà de comunicació durant el quasi segle i mig d’existència és enorme i es pot dir que ha estat fortament lligat als processos de canvi que ha sofert la Vall: l’emigració, la industrialització, el comerç, el turisme, l’esport, la vida sociocultural o la política no es poden estudiar o entendre sense dirigir-se a les seves pàgines.

En el darrer terç del segle XIX es va donar a la Part Forana el sorgiment de publicacions periòdiques, que fins aleshores s’havien concentrat a Ciutat. Segurament una de les causes fou la irregularitat i la lentitud que arribava la premsa de Palma als pobles. Així, la primera publicació de la Vall fou el Semanario de Sóller, que va sortir a la llum el 16 de febrer de 1884. Aquest setmanari s’elaborava i s’imprimia a Palma a la impremta de Benet Pons i Fàbregues i era dirigit per Ricard Salvà. Entre els seus col·laboradors es trobaven Andreu Pastor –metge Roques-, Joan B. Ensenyat, Andreu Tambó i Jeroni Estades. Un altre col·laborador fou Joan Marquès Arbona de can Pinoi (1861-1955).

Joan ‘Pinoi’ a principis de l’any 1885 va instal·lar a la casa pairal de carrer de Sant Bartomeu una premsa de mà i diversos ormeigs per imprimir i enquadernar. Al mateix temps que neixia la impremta ja es gestava la idea d’editar una publicació periòdica local.

Malgrat les reticències i els consells en contra, l’onze de juliol de 1885 sortia el primer número del setmanari Sóller, subtitulat Periódico semanal de intereses materiales que ben prest canvià per Semanario independiente. La publicació va tenir una gran acollida des del seu primer número. A partir de llavors la publicació va servir com a mitjà d’expressió de les diferents entitats del municipi.

L’any 1901, Joan Marquès va partir a París deixant la direcció del setmanari primer a Vicente del Valle, en segon lloc, al mestre Joan Torrens i finalment a Damià Mayol Alcover.

L’any 1910, coincidint amb els vint-i-cinc anys del setmanari, es va canviar el format i s’amplià el nombre de pàgines. A l’Exposició Universal de París d’aquell mateix any es va adquirir una màquina més moderna per imprimir, la Pedalette, que es va destinar exclusivament a l’edició del Sóller fins al 1972. Aquell mateix any 1910 va començar a publicar-se la secció L’Agre de la Terra que va ser tot un referent pels grans escriptors de l’època com Miquel dels Sants Oliver, José Maria Quadrado, Miquel Costa i Llobera, Guillem Colom Ferrà, Miquel Ferrà, etc.

Marquès va residir a París fins a principis del 1912 i quan retornà es va posar novament al capdavant de la impremta i del periòdic.

En els primers decennis del segle XX el setmanari va dur a terme una intensa tasca informativa i de reivindicació de millores per a la població, com la creació d’una companyia de ferrocarril, la implantació del servei de gas, la millora del sanejament urbà, etc.

En el negoci familiar varen participar tots els fills del matrimoni Marquès Coll, les filles s’encarregaren de la llibreria-papereria i l’administració, i el fill Miquel de la direcció del setmanari. L’altre fill, Guillem, va ocupar-se de la gestió de l’empresa cinematogràfica.

A pesar que el seu pare va figurar com a director del setmanari fins a la seva mort, el fet és que fou Miquel Marquès Coll (1901-1992), qui es va fer càrrec de la direcció des de 1922, així com de la línia editorial, qui va destacar per donar suport a les postures en defensa de la llengua i cultura pròpies.
L’any 1935 l’Ajuntament el va declarar Fill Il·lustre de Sóller. Malgrat això no es va fer un acte solemne d’homenatge fins al 1952, quan es va penjar el seu retrat -realitzat pel pintor Erwin Hubert- a la galeria de Fills Il·lustres. També amb motiu de la declaració de Fill Il·lustre, l’Ajuntament va decidir dedicar a Joan Marquès un carrer de la localitat.

Durant la Guerra Civil i la Postguerra hi va haver moltes dificultats per treure el setmanari, conseqüència de la censura i les mancances de paper i d’anuncis.

Després de la defunció del pare, el 1955, Miquel Marquès Coll va figurar oficialment com a director del setmanari, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació a finals dels vuitanta.

A finals de 1972 el setmanari fou adquirit pel periodista i empresari solleric Pere Serra Bauzà pel preu simbòlic d’una pesseta. Això va permetre modernitzar la impressió i salvar el setmanari, davant la manca de relleu i la necessitat de modernització de la maquinària. A partir d’aquell moment el Sóller va passar a imprimir-se a Palma, a l’edifici del Majorca Daily Bulletin. Amb Serra es va introduir una nova generació de col·laboradors (Plàcid Pérez, Jaume Albertí, Vicenç Pérez, Toni Oliver, etc.), que impulsaren la utilització de la llengua pròpia en la premsa local.

Miquel Marquès va figurar com a director honorífic fins a l’any 1992, si bé en aquests anys va estar acompanyat en la direcció per Miquel Serra Magraner com a director en funcions (1981-1985) i pels caps de redacció Manuel Picó (1973-1985) i Joan Riera (1985-1989) i Josep Bauzà Pizà (1990-1996).
A principis de l’any 1996 el Grup Serra va subscriure un acord amb Sóller Publicacions S.L. (formada per Joan Antoni Castanyer, Antoni Oliver, Andreu Vivas i Guillem Deyà i que editava el setmanari Esportiu) perquè aquesta societat es fes càrrec de la redacció i explotació comercial del setmanari, encara que amb tota la infraestructura informàtica i tècnica del Grup Serra, propietària de la capçalera. En aquell moment la redacció del setmanari es va instal·lar al carrer de la Victòria número 1. Amb aquest canvi de direcció la publicació va passar a editar-se -fins al dia d’avui- íntegrament en català.
El 2001 es va instal·lar al carrer de Canals número 1 i la direcció del setmanari va recaure llavors en Andreu Vivas que, l’any 2004 fou substituït per Lluc Garcia.

Des del 2008 també s’edita un diari digital (www.setmanarisoller.cat) que complementa la versió impresa mitjançant la inclusió d’informacions diàries a la xarxa.

Durant els seus cent quaranta anys d’existència, el Sóller també ha editat diversos especials, coincidint amb els diversos jubileus de la publicació: 1935: Bodas de Oro; 1960: Bodas de Diamante; 1985: Número del Centenari; 2010: Edició Commemorativa 125 anys.

Lluc Garcia va deixar la direcció del setmanari el 2020 i fou substituït per Francesca Marí. Aquest canvi va provocar també l’inici d’una renovació de la imatge, disseny i estructura de la publicació; a més d’apostar per la divulgació de la informació a través de les xarxes socials. Es va incorporar un consell de direcció format per Lluc Garcia i Andreu Vivas, així com per la periodista Mar Puigserver i el professor Ramon Colom. L’actual equip de redacció està format per Irene Cabrer, Isa Medina, Paco Grancha i Miquel Àngel Canals.