Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 136 anys

«Trobaré a faltar el contacte amb la gent»

Francisca Maria Colom Mestre (Sóller, 1959) agafà el relleu dels seus pares a l’Espardenyeria Colom. Enguany, a finals d’any, té prevista la seva jubilació i aquest negoci familiar que s’inicià a l’any 1963 rodarà la clau definitivament.

-D’ençà de quan està oberta l’Espardenyeria Colom?
-El negoci està obert des de 1963. L’obriren els meus pares, Francisca i Toni. La meva mare era d’Artà i feia senalles. Als seus inicis les duien a vendre a una paradeta del mercat. Un senyor que venia d’Alaró a vendre porqueres els proposà que els hi venguessin ells i ampliaren el ventall de productes. A l’any 1963 obriren el portal i de llavors ençà. Jo vaig agafar el relleu al 1985 i fins ara, que ja arriba el moment de la meva jubilació.

- No tendreu relleu generacional?
- No, tenc un fill i una filla i cada un d’ells té la seva carrera i la seva vida. Han fet el seu camí i no els interessa continuar.

-Trobau que ha anat evolucionant la clientela del petit comerç? Heu notat canvis significatius?
- La gent de fa trenta anys era més fidel als comerços de confiança, era un altre tipus de relació. Ara hi ha molta oferta i tenen més on escollir. Així i tot, jo no me puc queixar perquè m’han estimat molt. El que sí és cert és que de cada vegada és més complicat tenir un portal obert al públic.

- Com veis el futur dels petits comerços familiars? Creis que són viables?
- No vull dir que aquest tipus de comerç es mori, però ara mateix els negocis que obrin les portes ho enfoquen bàsicament de cara al turisme i no s’especialitzen en un producte en concret. Jo a la botiga tinc el que me toca, i això que he tingut ofertes de vendre moltes coses, però he preferit dedicar-me sols a un tipus de producte. Crec que falta especialització. Tal vegada no pens de la manera correcta, però és la meva opinió.

- Com creis que afecta la nova modalitat de comprar per internet? Vos heu adaptat als canvis?
- És molt cert que ens ha afectat quant a vendes, però per altra banda, durant anys jo he enviat els meus productes a altres indrets si el client m’ho ha demanat. També ens hem trobat a vegades que alguna persona ha vengut amb un producte comprat per internet a cercar solucions a alguns problemes aquí... Jo no puc treballar per internet, ja que és un altre tipus de negoci i tampoc tindria suficient material per cobrir la demanda. El que sí m’ha ajudat ha estat poder penjar articles i novetats a Facebook, que els clients han vist i després s’han acostat a l’Espardenyeria.

- Com han estat aquests anys de cara al públic? I en temps de pandèmia?
- Personalment faig una valoració molt bona de tots aquests anys de feina. Cert és que en temps de pandèmia ha estat molt dur, ja que vàrem haver de tancar i això significa no vendre. Però quan tornàrem a obrir les portes, els grans magatzems tenien encara tancat i els clients varen haver d’optar pel petit comerç. En general no me puc queixar, he tengut anys bons i d’altres no tant, però la valoració global és bona.

- Sabem que vos agraden les manualitats, té sortida com a negoci?
- Sempre he fet manualitats relacionades amb el producte que jo venc. He fet cortines, lámpares i d’altres articles de macramé, baix comanda. També he cordat cadires, però tot relacionat amb el producte que tenc a la tenda. Ha servit de complement.

- Ens podeu contar alguna anècdota d’aquests anys que vos hagi marcat?
- No se m’ocorre res ara mateix, però sí que els millors moments sempre han estat amb els infants. M’encanten els nins petits i crec que sé com guanyar-m’els. Són els qui te deixen els millors records. No fa gaire una mare amb el seu fill vengueren a comprar unes sabates. Quan partiren la mare li va dir: «no li dones les gràcies a na Francisca? I en nin petit va venir cap a mi a donar-me una gran abraçada tot dient: «Gràcies!». Són aquests moments els qui me fan molt feliç.

- Què trobau de la promoció que ha fet o que fa actualment l’Ajuntament del petit comerç? Es poden encara fer més coses?
- Trobo que ara al menys es fan coses. Durant molts d’anys no s’ha fet res, i ara es fa més promoció del comerç local. Es podrien fer més coses? Suposo que sí, que sempre es pot fer més, però jo no sé el que.

- Què trobareu a faltar i què no...
- Trobaré a faltar el contacte amb la gent, amb els clients i aquesta relació propera amb els sollerics. Però el que no trobaré a faltar és l’obligatorietat horària, tant si tens ganes com si no.

- Com vos plantejau la vostra jubilació?
- De moment, tenc previst tancar pel setembre, oficialment, depenent de com vagi la liquidació del gènere. Després de tancar, m’agradaria viatjar, realitzar activitats com anar a nedar a la piscina, fer cafetets amb les amigues, i tantes altres coses que no he pogut fer fins ara.

- Voleu deixar algun missatge als vostres clients?
- Els vull donar les gràcies, en primer lloc de part dels meus pares, que ja no hi són, i després de part meva, i dir-lis que ha estat un plaer estar al seu costat tots aquests anys. Els trobaré a faltar molt, però ens veurem pel carrer.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.