Setmanari d'informació local - 139 anys

«Aquí és casa meva. Soc solleric d’adopció»

A finals d’aquest mes de novembre arribarà a la seva jubilació. Joan Bibiloni Pou (1956, Algaida) és un dels pocs metges de família amb consulta privada que queden a Sóller. Bibiloni arribà a la Vall fa més de 38 anys i amb ell parlam de com ha estat el seu pas per la medicina i per Sóller.

- On vàreu estudiar? Heu fet o vos hagués agradat fer alguna especialitat?
- Vaig fer la carrera a Barcelona (1974-1980) i no vaig fer cap especialitat. M’hagués agradat especialitzar-me en endocrinologia perquè tot el relacionat amb les hormones, diabetis i tot aquest món me desperta curiositat, però era molt complicat arribar al Mir. Per altra banda, en acabar la carrera tenia pendent fer el servei militar i vaig haver de partir a Còrdoba i Sevilla, motiu pel qual vaig quedar sense plaça quan vaig tornar. Tant de bo que ara ja no han de fer la ‘mili’ i no han d’interrompre la seva vida.

- Com foren els inicis d’exercir de metge? Com arribàreu a Sóller?
- Després de la mili, faig exercir un any i mig com a ajudant a urologia a la Seguretat Social i després de 19 mesos a l’atur des de l’Insalud m’enviaren destinat 3 mesos a Sóller. Havia de ser metge de reforç durant l’estiu i visitar als ‘españoles transeuntes’ (com s’anomenaven llavors als turistes). Vaig arribar a Sóller l’1 de juliol de 1985. En aquell moment feia guàrdies a la Creu Roja i allà vaig conviure amb els soldats voluntaris. M’ajudaren molt, feien una bona feina, ajudaven en el dispensari i m’acompanyaven a visitar a domicili si era necessari, com també ho fa ver sempre Salvador Jordan (policia municipal), que m’acompanyava a les visites a domicili al principi, ja que jo no coneixia la Vall. Vaig anar fent guàrdies, suplint baixes o realitzant substitucions, fins que faig quedar aquí per obrir la meva pròpia consulta per març del 1991, cansat de no tenir una plaça fixa.

- Segur que amb tots aquests anys heu tengut bones i males experiències. Ens podeu dir quina ha estat la pitjor i quina la millor?
- Han estat molts d’anys i moltes situacions diferents a les que fer front, però la pitjor va ser un accident de nou soldats que pujaven a la base després d’anar de festa pel Port de Sóller i patiren un accident. Eren nou dins un Jeep i el vehicle va bolcar. Bombers, policia i jo ens trobàrem al lloc dels fets i quan aconseguírem capgirar el vehicle entre tots, sis d’elles eren morts, esclafats, a més a més, un altre no respirava bé hi li vaig haver de practicar una traqueotomia amb el bolígraf de les receptes per tal que respiràs. Finalment no hi va haver cap supervivent d’aquesta tragèdia. Encara veig les seves cares. Per altra banda, el millor record és el de l’únic part que he assistit en tots els meus anys d’exercir medicina, que va esser a domicili, un infant que venia d’anques, i sorprenentment davant la pressió del moment vaig recordar tot el que havia après a la facultat sobre neixements complicats i tot va sortir bé. Quan arribà l’ambulància, mare i fill ja estaven fora de perill.

- Com veis el futur del metge de família?
- El veig malament. Aquí a Sóller ja sols quedarà un metge amb consulta privada quan jo tanqui les portes i no hi ha previsió de noves consultes per obrir. Me sap greu pel malalt, ja que a la Seguretat Social també estan baix mínims i tot passa per demanar cita prèvia. No es creen places noves i això fa que els metges de capçalera no donin a l’abast per manca de personal sanitari.

- Ara que vos jubilau, partireu a Algaida o quedareu a Sóller?
- Pensa que després de tants anys ja no conec pràcticameant ningú a Algaida, els meus pares ja no hi són i ja no me queden gaire lligams. També he perdut el contacte amb la gent amb la que vaig crèixer. Jo me sent solleric d’adopció, aquí tenc la meva vida, els meus amics i no partiré enlloc. Sóller és un poble molt acollidor, sempre vaig esser molt ben rebut, la gent d’aquí és molt oberta i em sento a casa meva.

- Precisament la fama dels sollerics no és de ser oberts...
- Idò sí que ho són, i sinó, prova a anar per altres pobles i veuràs...

- Quins projectes teniu de futur?
- Vull fer vida de jubilat i dedicar-me de ple a les meves aficions.

- I quines són? He sentit a dir que teniu un jardí botànic i un bloc molt visitat...
- El que jo cultivo són arbres exòtics a un hort que era de tarongers, no sé si es pot dir un jardí botànic. A partir d’ara hi podré dedicar més temps. També als dos blocs, un de botànica: ‘Sangrando en verde’ i l’altre més literari: ‘Leyendo el alma’.

- Algun projecte a curt termini?
- Ara mateix estic acabant de perfilar els detalls amb l’editorial d’un llibre que està a punt de publicar: ‘Li diré llibertat’. Una novel·la basada en la història de dos joves que han d’emigrar. El format és com si fos una rondalla, que inclou dotze rondalles més curtes dins una mateixa trama. Està previst que se publiqui en breu, i estic decidint el disseny de la portada i acabant de perfilar els detalls.

- També escriptor, sou polifacètic. Algun llibre més en ment?
- Sí, però no hi ha res acabat. Tenc embastat el que seria la continuació de la novel·la que està a punt de sortir del forn i algunes coses més sense acabar de perfilar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.