Ramón Farrán Sánchez (Barcelona, 1939) començà la seva carrera musical com a baterista de jazz i posteriorment ha estat compositor i director. Havent tocat amb els millors músics de la història, fou un dels pioners del jazz a Espanya. Entre altres, obrí el primer club del país aquí a Palma, i creà l’Orquestra Nacional de Jazz. Mallorca ha estat des de sempre casa seva, i actualment resideix a Sóller.

- D’on sorgeix la vostra vinculació amb la música?
- De la meva família, jo vaig néixer pràcticament sent músic. El meu pare era un gran trompetista, i vaig començar a tocar amb la seva orquestra de 16 músics anomenada ‘Orquesta Plantación’ de casualitat. Un dia el seu bateria es posà malalt, i el meu pare em va fer anar a tocar. Allà va començar la meva carrera professional, quan encara no tenia ni onze anys complerts. Mai oblidaré aquella actuació.

- A on vàreu estudiar abans d’aquest primer concert?
- Jo soc una persona que vaig aprendre abans a llegir música que a llegir un llibre. El meu pare em va començar a ensenyar, i amb quatre anys ja llegia música. Després vaig tenir dos professors particulars que m’ensenyaren solfeig i piano, fins que vaig entrar al Conservatori de Barcelona per fer piano i percussió un poc abans de complir els vuit anys. Vaig fer molta via a finalitzar els estudis musicals perquè ja tenia molta feina avançada, als 16 o 17 anys vaig acabar.

- Quins referents heu tengut durant la vostra carrera?
- He tengut molts referents. Tot el que és música és referència per a mi. Rimski-Kórsakov ha estat un compositor que sempre m’ha impressionat. Gershwin, Pau Casals, etc. gent d’aquesta qualitat emotiva m’ha marcat. No tan sols és tocar música, sinó viure la música. El que sempre m’ha agradat ha estat la música ben explicada, perquè un músic pot interpretar peces, però aquestes et poden fer arribar o no coses.

- Per quin estil musical us heu decantat més durant els anys?
- A mi m’han importat tots els estils musicals. Dins el món clàssic sempre m’ha interessat veure el futur, no el passat ni el present. Al final la música que tenim avui dia com a música moderna serà clàssica d’aquí a cent anys, per això pens que tots els estils són rellevants. Les fusions crec que són primordials dins la música i han obert un nou paradigma. Sempre m’han interessat les noves tecnologies i caminar cap endavant, en definitiva.

- Amb quins músics de prestigi heu col·laborat? Ens podríeu contar alguna anècdota?
- He tocat amb Frank Sinatra, Sonny Rollins i amb alguns dels millors trompetistes com poden ser Miles Davis, Louis Armstrong o Chet Baker. Una anècdota a destacar podria ser amb Sonny Rollins, gran saxofonista. Me’n record que sempre arribava tard. Nosaltres havíem de pujar a tocar a l’escenari sense ell, i uns trenta segons després d’haver començat sentíem el seu saxo des del camerino, des d’on venia tocant per unir-se a nosaltres.

- Heu practicat algun instrument més a part del piano i la bateria?
- Com a compositor has de conèixer tots els instruments, encara que no els toquis bé, per poder escriure correctament. Superficialment, he tocat la trompeta, el violí i el saxofon, per conèixer les seves dificultats i possibilitats. El meu principal instrument ha estat la percussió. El piano sempre l’he utilitzat per a compondre, però des de la pandèmia l’estic estudiant seriosament, és un instrument clau.

- Quantes obres heu compost durant la vostra trajectòria?
- En total tenc més de mil obres compostes i enregistrades.

- Quins són els projectes més importants que heu duit a terme durant la vostra vida?
- L’any 1963, època en què jo vivia a Deià, vaig obrir a Palma l’Índigo Jazz Club, que fou el primer club d’Espanya dedicat exclusivament al jazz, era molt necessari. La idea em sorgí d’un viatge que vaig fer a Londres, on vaig conèixer el gran saxofonista Ronnie Scott, qui fundà allà l’any 59 el seu club de jazz, un dels més populars. Més tard, després d’haver conegut els millors músics, tenia ganes de crear una orquestra espanyola dedicada al jazz. I l’any 99, mentre vivia a Madrid, vaig poder fundar l’Orquestra Nacional de Jazz d’Espanya, per a la que vaig haver de lluitar moltíssim.

- Com pensau que ha evolucionat la música des que començàreu fins a l’actualitat?
- La música ha evolucionat bé dintre del mercat musical que jo entenc com a cultura. Ha evolucionat bé perquè s’han aprofitat els recursos passats i hi ha hagut la sort de les noves tecnologies que han obert el món, i a partir d’aquest moment s’han passat a fusionar músiques, ajuntant músiques d’altres països i cultures. Sobretot amb la riquesa musical que tenim nosaltres aquí a Espanya. El nostre país ha estat el cul d’Europa i el cap d’Àfrica, i per aquí ha passat tothom. Ajuntar músiques és allargar la vida de la música i les persones.

- Què us uneix a Mallorca i, concretament, a Sóller?
- Jo era molt jove i vaig venir per primera vegada a tocar a l’Hotel Formentor. Teníem moltes hores lliures i em recorria tota l’illa, de la qual em vaig enamorar. Des d’aquell moment, Mallorca ha estat sempre casa meva. Vaig conèixer Sóller i sabia que algun dia viuria aquí. Ara fa dos anys que vàrem comprar la casa dels nostres somnis aquí.