Jaume Frontera Raja (Sóller, 1956) es va jubilar el passat 31 de desembre després d’haver estat al cap del Gymnapolis durant 32 anys. A l’entrevista fa un repàs de la seva trajectòria i parla, entre d’altres, de la família que s’ha creat al gimnàs creat el 1991.

-A què us heu dedicat durant tota la vostra vida?
-La meva vida ha estat sempre lligada al món de l’esport. En primer lloc, em vaig dedicar al futbol, primer sent jugador i després entrenador. Més tard, vaig passar al món del gimnàs, encarregant-me del Gymnapolis durant tots aquests darrers anys. A part, he dedicat molt de temps al club de ciclisme, al de triatló, etc. Sense fer cap cosa extraordinària, sempre he fet el que ha estat dins les meves possibilitats.

-Quants anys heu estat al capdavant del Gymnapolis?
-Quasi 33 anys. Vàrem obrir el Gymnapolis l’any 1991, i fins ara he estat al capdavant juntament amb tot l’equip de feina. Dins el gimnàs vàrem crear també un club esportiu de ciclisme de carretera i muntanya. El 1992 vàrem fer arribar el món del triatló de muntanya a Sóller creant el Triatló de Sóller. El món de la bicicleta ja el coneixia tothom, però el del triatló no, i hi va haver molta gent que s’hi aficionà. Ara hi ha un club important de triatló a Sóller, i nosaltres ens sentim afortunats perquè hem format part d’aquesta idea.

-Per què obríreu el gimnàs?
-Hi ha coses que succeeixen sense que les planegis, i a vegades són les millors. En un parèntesi que vaig tenir en el món del futbol, quan vaig deixar d’entrenar, vaig començar a anar al gimnàs del carrer de Bauzà, el qual duia la família Alcover i Trias. Tenia molt bona relació amb ells, i un dia decidiren deixar el gimnàs, moment que jo vaig pensar era l’oportú per endinsar-me de ple dins el món del gimnàs. Vaig decidir agafar el gimnàs i ampliar-lo portant-lo a la seva ubicació del Carrer de Sa Mar. Vàrem obrir el Gymnapolis juntament amb n’Imma i na Xisca Rullan.

-És considerat el Gymnapolis com el primer gimnàs de Sóller?
-Molta gent considera el Gymnapolis com el primer gimnàs oficial de Sóller, però realment no fou el primer gimnàs de Sóller. Primer hi havia el de Can Vivas, enfront de Son Angelats, i després es va crear aquest petit gimnàs del carrer Bauzà, que es deia Sport Club, el qual més tard reconvertírem en el Gymnapolis.

-Quin temps fa que us heu jubilat? Heu organitzat algun acte?
-Em vaig jubilar el passat 31 de desembre del 2023. I sí, fa ara una setmana em varen organitzar una festa sorpresa al Gymnapolis. Vàrem fer una torrada al carrer, i vaig passar una bona estona amb la meva família i amics que he fet durant tants anys al Gymnapolis. Em varen preparar un vídeo preciós amb fotografies que recorren tota la meva vida.

-De quines disciplines heu exercit com a professor?
-Al principi començàrem amb l’aeròbic, però a poc a poc anàrem instaurant noves activitats com l’step, la bicicleta, l’spinnin, el body pump, els pilates, etc. Es pot dir que hem estat pioners.

-Qui duu ara el Gymnapolis?
-Hem tengut la sort que al meu nebot li agrada aquest món del gimnàs, i ara estam fent un relleu generacional i familiar. L’equip continua sent el mateix, l’únic que canvia és el cap de l’equip, que ara serà el meu nebot. Jo no m’acab de desferrar del Gymnapolis perquè hi ha moltes coses a mostrar de burocràcia i altres aspectes, la transició és un procés que s’ha de fer sense pressa. A la vegada estic content d’haver de dur a terme aquest procés, perquè així no desconnect del tot.

-Amb què us heu quedat de tots aquests anys?
-Per a mi ha estat un no fer feina. He viscut gaudint de la meva feina, i això és una sort. Hi ha hagut moments bons i d’altres dolents. Hem tengut crisis, però jo pens que de les crisis se n’aprèn, i que hem de ser capaços de convertir-les en oportunitats. Em quedarà sempre tota la gent que ha passat per allà, per a nosaltres ha estat una gran satisfacció. Al Gymnapolis la gent es coneix, és un ambient més familiar. A un gran gimnàs aquestes coses no passen, cada un va a la seva. Al Gymnapolis no queda més remei que tenir contacte, és com si entres en un bar petit de poble. Aquest gimnàs és un gimnàs de la «vieja escuela», que es modernitza amb el que pot, però que intenta mantenir el caràcter o la seva essència inicial. La nostra idea sempre ha estat la d’evolucionar amb el bo mantenint alhora l’essència que ens ha duit fins aquí.

-Vàreu ser un dels fundadors del Triatló de Sóller?
-Sí, juntament amb en Domingo Ramon, en Pep Got i en Jaume Martí impulsàrem el Triatló de Sóller l’any 1992. En aquella època es feien proves de triatló de carretera a Can Picafort, per exemple. Però a Sóller creàrem el primer triatló de muntanya de Mallorca, amb recorreguts extrems que cridaren l’atenció de moltíssimes persones. Ens duia moltíssima feina, havíem de marcar nosaltres els recorreguts, controlar els temps amb mòbils, etc. La vàrem organitzar durant 25 anys i el 2017 decidírem deixar-ho de fer per esgotament.

-Com veis l’actualitat esportiva al municipi de Sóller?
-Molt bé la veritat, hi ha un boom esportiu a Sóller. Totes les disciplines tenen un gran nombre de practicants. La gent està molt activa, Sóller està vivint un bon moment esportiu.